RECORDEU NOMÉS ES PODEN CAÇAR DOTZE TÓRTORES PER CAÇADOR I DIA

dilluns, 26 de novembre del 2007

Senglar a la Mugueta

Ja fèia dies que teníem controlats uns sèrie de senglars a les rodalies de la Mugueta, i aquest diumenge vam decidir d'intentar caçar-la; jo ja porto uns dies amb un refredat considerable i decideixo quedar-me a casa, però els altres ho proben, des del començament fins gairebé al final no van trobar res, però ja quan estaven a punt de recollir, per dintre del rec sec van sortir tres porcs, dels quals només en van poder caçar un d'uns seixanta quilos, a veure si m'envien alguna foto i la puc penjar, i a veure si la propera vegada estic més en forma i m'hi apunto.

dilluns, 19 de novembre del 2007

Setmana de Vacances

Aquesta setmana, aprofitant que feia vacances, em vaig proposar anar a caçar els dies que pogués, el dimecres al matí vam anar amb en Francesc a mirar si caçàvem algun conill, però aquests animalons devien sentir el temps que s'acostava i no van ensenyar ni el cul, al cap d'una estoneta va caure un petit ruixat, va baixar la temperetura de cop i va entrar la tramuntana, i de quina manera que va entrar; en vista de l'èxit vam decidir canviar de tàctica, canviar els gossos de pèl pels de ploma i anar a mirar si fèiem algun tord tot fent bardisses, però ens vam adonar de seguida que era més pràctic esperar a que passéssin, en vam fer un bon grapat, però en vam fallar una barbaritat, portàven una velocitat impressionant, eren petits missils on tocar-los es convertia en missió pràcticament impossible, ja cap al vespre vam anar a veure si entrava algun coll-vert i en efecte, uns quants ànecs més i cap a casa, força enfredolits, però amb un dia que començava força fluix, però va acabar força bé.
El divendres vaig sortir sol al matí a veure si feia algun tord més, i la veritat és que al matí no se'm va donar gaire bé, n'hi havia molts, però sortien sempre pel costat que no toca, a la tarda vam tornar-hi amb en Jesús, i anant un per banda la cosa ja va canviar, uns quants tords més i decidim anar a intentar fer una espera al senglar, dit i fet, deixem el gos a casa i de camí cap a parada en veiem quatre; quatre senglars a ple dia. De totes maneres teníem pensat anar a un altre lloc, però no vam tenir sort, que hi farem, els vam veure on no anàvem a caçar.
Ja el diumenge ens vam trobar al matí en Jesús, en Dani, en Miquel i jo a les 8 del matí i amb una agradable temperatura de - 4 º, sort que el sol encara escalfa, però de caça poca, només vam veure unes poques perdius en tot el matí que no es va deixar acostar, després d'esmorzar vam decidir anar a un racó on a vegades hi ha faisans i si que hi eren, en vam veure 3, però només en vam poder caçar 1; això va ser tota la cacera de la jornada, a veure que passarà aquesta propera setmana.

dilluns, 12 de novembre del 2007

Dia més que complert

Aquest diumenge, com quasi tots, i per variar una mica, hem tornat a caçar a les rodalies de l'ermita de Sant Antoni, érem els de sempre, menys en Ramon P, que s'havia fet mal a l'esquena recollint patates, ets massa alt Ramon, això ho han de fer els baixets, que ja no ets un jovenet. La jornada comença força freda, però aviat entrem en calor, els gossos van molt forts, senten rastres frescos, i al cap de poc s'arria un faisà, el veig que ve, s'acosta i just abans de tirar sento un pum i el faisà cap baix, al cap de poc un altre faisà s'esmunyeix com una llebre però s'acaba aixecant a distància òptima, cap avall, ens dirigim cap a una zona on sempre s'hi solen amagar les perdius, però els gossos aixequen un altre faisà, no el veiem però el sentim, seguim cap on sembla que ha anat i en efecte, els gossos n'aixequen dos més, un per cada costat, pim pam, dos més, seguim buscant les perdius i de cop veig en Doc (gos) corrent com un desesperat, en Miquel tot darrera, i jo també corro, no veig res, però en Jesús ha vist passar una llebre, fora de tret, ja l'hem vist prou, en Dani ha vist un altre faisà, els gossos el troben, s'aixeca un tret, i quan passa per sobre un arbre un segon tret el tomba; seguim la ruta que faríem per trobar les perdius, però al cap d'una estona tornem a trobar un altre faisà, que tampoc escapa, seguim caminant, i un altre faisà fa còrrer en Miquel i en Dani però s'acaba esapant, mentrestant, en Jesús i jo trobem una altra colla que van darrera d'una llebre, també porten un faisà, però acàben de començar, decidim anar cap a esmorzar, i pel camí, anant batent, els gossos troben més faisans, un cau, però un altre ens fa còrrer i encara deu riure, sabia per on anava i es va acabar escapant, els gossos estan força cansats, doncs no ha parat de còrrer amunt i avall i encara en Jesús aixeca dues guatlles que no pot caçar; arribem a la nostra seu central i esmorzem. Després d'això fem una altra zona del mateix lloc per veure si trobem les ansiades perdius, encara no n'hem vist cap, i això és molt extrany, doncs fa quinze dies n'estava ple, molt esquives, però n'hi havia moltes, però res, caminar, caminar i al final d'una vora en veiem un parell, marxen, com no, decicim tornar cap als cotxes per anar a casa i pensant que ens podiem haver estalviat la segona volta, però passant per una zona una mica espessa de matoll baix, un dels gossos entra en un rec, surt ràpid con si hagués ensumat alguna cosa, però res, de sobte, marca i es tira cap a un punt i aixeca una perdiu a curta dstància, pum i a baix, fantàstic, al fi una perdiu i bona feina dels gossos, ja arribant als cotxes surt un altre faisà i cap a baix, malgrat tot, la segona volta no ha estat tant dolenta. Al final hem fet vuit faisans, una perdiu i un tord, déu n'hi do, a veure com anirà la semana que ve.

dijous, 1 de novembre del 2007

Tots Sants

Aquest matí, com gairebé tots els festius hem anat a mirar si fèiem alguna perdiu, i com sempre, la cosa pintava malament, poques perdius, molt disperses i a més molt esquiues, i ves per on, quan decidim anar cap esmorzar, en Miquel i jo passem per unes pomeres i en Jesús, en Ramon P i en Dani per unes altres, en Miquel em fa un senyal, i d'on estaven els altres cap a nosaltres ens surten quatre daines, una bastant gran dues de mitjanes i una de més petita, de totes maneres no passen gaire a prop, però s'ha d'intentar, tirem, les bales passen molt a prop, però no les toquem, s'atansen a unes altres pomeres i en lloc de passar per dintre, les saltaven, si si, tal com ho dic, les saltaven, comencem a còrrer camps a través, les tornem a veure, tornem a tirar, encara més lluny, i res, comencen a marxar ràpidament i en Doc, el meu breton, les persegueix com mai l'havia vist, per mi que n'ha queixalat alguna, doncs anava tant enganxat a elles que és el que m'imagino, jo ja em penso que m'he quedat sense gos, doncs tenia tota la pinta de marxar darrera d'elles anés on anés, però per sort, al cap d'una estoneta torna corrents, es deuen haver escapat, anem reculant i comencem a sentir trets i més trets, sóna el telèfon i ens diuen que anem amb compte que puja una daina ferida per on som nosaltres, i efectivament pujava una daina però de ferida res, amb una alegria que portava, i nosaltres sense bales, la seguim una estoneta però no trobem res; on s'havia parart hi havia quatre gotetes de sang, però res escandalós, pot ser s'ho va fer sola o alguna bala la va rossar, tornem i esmorzem i en això que torna a sonar el telèfon, l'Antonio Miguel que ha trobat una daina mig morta amb dos trets, efectivament, era la nostra, la que havíem vist era alguna altra, en fi, tota una historieta amb final feliç, i gràcies a l'Antonio que va ser honrat i ens va trucar, depèn de qui possiblement se l'haguès quedat. A veure que passarà el poper dia, sempre hi ha alguna sorpresa aquí a Castelló.