Ha sigut un bon dia

Aquest matí, com gairebé tots els diumenges després de la perdiu, hem quedat a la granja d'en Ramon P. per esmorzar i planificar la jornada. Primer fem el foc i a mida que arriba la resta de la colla anem posant la carn a coure. Avui érem en Ramon P, en Jesús, en Francesc, en Dani, en Ramon R, en Diego i jo, ens faltaven en Bartomeu que està de vacances, en Cinto que ens pensàvem que vindria i en Miquel que seguix lesionat, ànims i recupera't aviat que et trobem a faltar. Esmorzem pernil, xuies i xorissos, i distribuïm les parades, en Francesc, en Dani i en Jesús per un costat, en Ramon P, en Ramon R i jo per l'altre i en Diego amb els gossos.

Comencem a les 9 tocades i de moment molta tranquilitat, al cap de poc en Dani ha de marxar, doncs té la nena una mica malalta i en Jesús, que anava darrera el Diego per si reculava algun senglar s'avança i va a cobrir la parada que ha hagut de deixar en Dani; doncs just fet això, a la primera bardissa del segon tall brut, ens ha reculat un senglar, mala sort, només podia anar per un lloc i per allà ha marxat, seguim endavant, i a l'arribar a la cruïlla de Salins, els gossos comencen a anar fortíssims, ho teníem tot ben tancat, en Diego per un costat, en Jesús per l'altre i jo tancava la possible escapada per la Mugueta, al cap d'un moment, sento dos trets, els gossos segueixen molt forts, quan callen truco i no saben res, en Diego a tirat, el senglar hauria d'haver atravessat salins, però no ha vingut ni cap a mi ni cap en Jesús; en Jesús mira al mig del rec i els senglar era allà mort, fantàstic, ja en tenim un. Seguim endavant i anem cap a la darrera plantada, en Ramon P estava en una parada clau, en Ramon R i jo tapàvem les escapatòries cap al nord i en Francesc i en Jesús tapaven les del sud; els gossos tornen a agafar un rastre molt fort, sento un tret, al cap de poc tres més, veig en Ramon R en posició de tirar, però no, els gossos passen de llarg, sento soroll al mig de la plantada i de sobte, a escassos cinc metres meus passa un senglar, li tiro d'estocada, seguix corrent, surt al net, repeteixo el tret, seguix i qun vaig a tirar el tercer, veig que tomba, quin èxit, som pocs però ens en sortim força bé, i els gossos són uns fenòmens, a veure que farem la setmana que ve.

La meva primera Becada de l'any

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.

Uns quants ànecs més

Aquesta tarda, tot i que feia massa bo, he decidit tornar a mirar si entrava algun ànec, doncs ara hi ha aigua però ves a saber si deixarà d'haver-n'hi aviat, i de fet la cacera general s'acaba d'aquí a molt poquet, així que he trucat en Jesús i hem quedat a la mateixa bassa que vaig anar el divendres passat, quan he arribat he notat que el nivell d'aigua havia pujat ben bé una mà, i portant les botes baixes ens hem mullat una mica els peus, de totes maneres, no fa fred. S'ha anat acostant l'hora que suposadament havien d'entrar els primers ànecs, s'anava enfosquint, ens hem col·locat on crèiem que podien tenir pas els ànecs, i esperar que entressin; com és habitual, els primers d'arribar han estat els xarxets, però moltíssims menys que el darrer dia, després han començat a entrar els coll-verts, també bastant escassos, per sort, tant en Jesús com jo hem estat força fins tirant i hem aconseguit caçar quatre coll-verts (tres mascles i una femella) i dos xarxets (femelles), no ens podem queixar, els gossos s'han portat molt bé i ho han cobrat tot ràpidament, tot i que no han tingut massa feina. Ara esperem que entri el fred, que glaci una miqueta a Europa a veure si entren més aus migratòries. La qualitat de la foto és bastant dolenta, però que hi farem, allà hi ha els quatre coll-verts i els dos xarxets.

Per fi plou

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.

Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.