CACERA A CASTELLÓ

La primera de la temporada

2008-10-16T15:00:00.001+02:00

Abans de tot, em sap greu però he recomençat el blog una mica tard, pot ser per falta de temps, pot ser una mica per mandra, no ho sé ben be, però la qüestió és que ara m'he decidit a tornar-hi i intentaré ser el més constant possible, explicant les anècdotes, els esdeveniments i tot el que tingui relació amb la cacera a Castelló, vist des de la perspectiva de la meva colla i meva, així que comencem:
La mitja veda per nosaltres ha sigut bastant dolenta, per dir més, jo només vaig sortir el primer dia i no vaig tirar ni un sol tret, després vam començar el senglar, tampoc hi he anat gaire, però la cosa va anar una mica millor, però no gaire, però ara ha començat l'obertura general, la que realment m'agrada, no tinc fotos de la primera jornada perquè em vaig oblidar la càmera, va anar força bé, vam veure molta fauna, vam caminar molt i vam passar molta calor, a veure si la propera sortida si puc fer alguna foto.
Però ara arribem al dimecres, jo treballo, hi ha massa bonança pel meu gust, i després de treballar, vaig cap a dinar i a l'hora de fer el cafè (que jo no en faig, doncs no m'agrada el cafè), sóna el telèfon i és en Jesús que em demana ajuda, no falla, dia de cacera, surt sol, daina al canto, ja comença com l'any passat, però amb la particularitat que nosaltres, no considerem que una cacera sigui seriosa si no comporta un esforç important, i per no fallar a la tradició, en aquest cas, la daina estava aproximadament a uns 600 o 700m del camí més proper on poder arribar amb el cotxe, i és clar quan has d'arrossegar un animal de 90 Kg, mort per prats i terrossos, acabes trinxat, però al mateix temps satisfet, tarda complerta, ara ja està, carregada i a punt per escorxar i fer parts, això és la cacera, veure la presa, atansar-s'hi, abatre-la (si hi ha sort), arrossegar-la o carregar-la (depèn de si és major o menor) i deixar-la a punt pel consum.
Veieu aquí el triumfador de la jornada, segur que aquesta només serà la primera d'una colla que vindan.

Batuda conjunta amb Riumors

2008-07-13T17:33:00.000+02:00

Ja torno a ser aquí, després de tenir aqust bloc força temps parat, aprofitant que hem fet una batuda juntament amb els caçadors de Fortià - Riumors pels danys a l'agricultura que senglars i daines van fent als conreus de la zona, i com que en aquestes ocasions sempre hi sol haver alguna anècdota, doncs he decidit, esporàdicament fins que no s'obri la cacera general, obrir un post sobre el que ha succeït aquest matí; normalment pels danys a l'agricultura solem fer aguaits i de moment no van malament del tot, però la zona afectada aquesta vegada era molt extensa i potser, la millor manera de fer-la era mitjançant la batuda; la veritat és que era complicat, moltíssims camps de blat de moro on el bestiar s'amagava i amb prou feines treien el nas, molta extensió, tant la banda de Castelló com la de Riumors, però s'havia de fer, i per això, aquest matí, ben d'hora, a les sis ens hem trobat la colla de Castelló per anar distribuint les parades de la nostra banda, mentrestant la colla de Riumors anava fent el mateix. El matí se llevat fred, ventós i humit, molt humit, només arribar a les parades s'han començat a veure els rastres deixats després de la pluja, ara només faltava trobar els animals. Als volts de les set es deixen anar els gossos, dos gossers per la banda de Castelló i quatre per la banda de Fortià - Riumors, cada cop la tramuntana bufava més fort i això feia que se sentissin els gossos ben aprop, però no era el cas, i fred, força fred, un servidor poc previsor ha passat fred, però de cop es comencen a sentir els primers trets, i després més i el fred s'esvaeix una mica, es senten més trets, teníem més o menys controlat el que hi podia haver a la nostra banda, un verro gran, una verra amb una godallada de senglars mitjanots i quatre daines, per tant, al sentir tants trets ja ens pensàvem que hi havia hagut una matança, fent números no podia quedar gaire res, però no, els animals no donaven la cara i els que ho feien estaven massa lluny, de totes maneres, entre en Santi i en Cinto ha aconseguit caçar una daina i un senglar dels joves, després els animals ja no han tornat a sortir dels conreus, al haver tanta extensió continuada de blat de moro, les bèsties no han sortit de la zona de cacera, però s'han aconseguit amagar de manera que els gossos no els han aconseguit trobar, que hi farem, a veure si la propera vegada els podem agafar millor.

En vistes de l'èxit, hem començat a recollir i al tornar cap on estava la gent, de lluny, veig el Suzuki d'en Francesc a baix d'un camí, jo encara estic lluny, i tot i que m'extranya que pugui maniobrar allà a baix, doncs m'ha semblat que hi allí hi havia arrossars, tampoc he fet massa cas, però quan he arribat i veig el cotxe clavat i una mà sortint de la finestra fent que parés, m'ha agafat una mena d'atac de riure que quan han arribat els reforços encara em durava, quin crac, havia de fer quinze metres marxa enrera i s'ha fotut de caps al camp, la resta ho podeu veure en aquest petit video.

Després de les peripècies cap a esmorzar i esperar a veure si la setmana que ve tenim encara més fortuna.

Calçotada a can Surroca

2008-03-11T12:02:00.001+01:00

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si em descuido ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.

Clausura temporada 07/08

2008-02-25T20:56:00.000+01:00

Ja feia força dies que no publicava res, però no hi havia massa cosa que explicar, hem probat diferents llocs per fer batudes però l'èxit ha estat nul, es mouen moltes guilles, però no els hi podem tirar, aquests darrers dies només estava permés el senglar. Fent aguaits si que se n'ha caçat algun, però com que no m'envien fotos, doncs no ho puc penjar, però anem al tema, el darrer dia de cacera oficial de la temporada 07/08.

En aquesta ocasió si que erem tota la colla, d'esquerra a dreta érem en Diego (gosser), en Cinto, en Jesús (a baix) en Dani, en Miquel, en Ramon P., en Bartomeu (gosser, a baix), en Francesc, en Quim (jo) i en Ramon R., i per esmorzar doncs una mica com cada cop, pernil i carn a la brasa, una bona manera de començar la jornada, i si després no hi ha sort, doncs no passa res.

Un cop ben tips, ens distribuïm i comença la cacera; va passant el matí i només es mouen guilles, cap senglar, o sigui que la cacera surt econòmica, ni un sol tret, que hi farem, no serà la millor manera d'acabar la temporada, però tampoc passa res, en general la temporada ha estat força bona. S'acaba la cacera, recollim els gossos i en aquesta ocasió, com ja ve siguent tradició, el darrer dia de cacera, anem, homes sols, a dinar a la barraca d'en Bartomeu, quin àpat més bo, aquí hi ha el menú: Pernil, cargols a la llauna, gambes a la planxa, cabrit a la brasa i pastissos de can Surroca, fantàstic. Per compromisos hem tingut algunes baixes, però s'han afagit en Martin i en Bonacuina i així hem sigut més colla.

Ara ens queda pendent un àpat amb les dones, que són les que ens aguanten, i després ja veurem que més va sortint.

Espero que els que sou caçadors hagiu tingut una bona temporada, i els que no ho sou, us hagi agradat aquest espai, a mida que vagin passant més coses a Castelló ho aniré penjant.

Darrer dia de cacera general

2008-02-04T19:54:00.000+01:00

Aquest darrer diumenge ha estat l'últim dia per caçar la majoria d'espècies cinegèticament aprofitables del nostre territori, ara només queda el senglar fins el darrer diumenge de febrer, però des de que es va acabar la perdiu, a part de quatre ànecs un dia, i alguns altres algun altre dia, la meva colla ens hem dedicat més al senglar. Com gairebé tots els festius des de mitjans de desembre, quedem per fer un bon esmorzar calent i decidir quina zona caçarem. Aquest dia també érem pocs, per naps o per cols sempre hi ha algun imprevist, però com que cacem espais relativament petits, doncs ens en sortim prou be. Ens col·loquem a les parades, per un costat en Ramon P. i en Cinto de parada, en Diego amb els gossos i en Jesús acompanyan-lo per tapar les possibles retirades, i per l'altre costat estàvem l'Antonio i jo. Només començar hi ha un empait molt fort, una guilla que passa com un fantasma i s'encaua, seguim endavant, tapem el final d'un brut on força vegades hi ha algun porc, i al cap de poc es senten tres trets, es sentien els gossos com s'acostaven, però de cop es sent que van marxant al revés. Quan tornen seguim cap al darrer punt on es possible que hi hagi quelcom i en aquell moment arriba en Ramon R. per acabar de tapar, però no hi ha res més, quedem al punt de trobada habitual i esperem escoltar el relat dels protagonistes dels trets;

En Jesús diu "així d'alt (fent senyals de la mida), de sobte me l'he trobat contra meu a un metre escàs, he tingut el temps just de saltar per evitar l'embestida, hem deixat (amb en Diego) que el senglar passés entre els dos i un cop passat he tirat, se m'ha encasquillat l'arma però seguia prement el gallet, en Diego també ja tirat, però el senglar ha marxat, era enorme, estava molt aprop, ja m'agradaria veure que feu en aquest cas, tenia tot el morro blanc, que gran" més o menys anava així el relat, mentre encara estrava nerviós i maleint el fet d'haver errat el tret, que hi farem, unb altre dia hi haurà més sort. Espero recordar-me de fer alguna foto.

Ha sigut un bon dia

2008-01-20T21:42:00.000+01:00

Aquest matí, com gairebé tots els diumenges després de la perdiu, hem quedat a la granja d'en Ramon P. per esmorzar i planificar la jornada. Primer fem el foc i a mida que arriba la resta de la colla anem posant la carn a coure. Avui érem en Ramon P, en Jesús, en Francesc, en Dani, en Ramon R, en Diego i jo, ens faltaven en Bartomeu que està de vacances, en Cinto que ens pensàvem que vindria i en Miquel que seguix lesionat, ànims i recupera't aviat que et trobem a faltar. Esmorzem pernil, xuies i xorissos, i distribuïm les parades, en Francesc, en Dani i en Jesús per un costat, en Ramon P, en Ramon R i jo per l'altre i en Diego amb els gossos.

Comencem a les 9 tocades i de moment molta tranquilitat, al cap de poc en Dani ha de marxar, doncs té la nena una mica malalta i en Jesús, que anava darrera el Diego per si reculava algun senglar s'avança i va a cobrir la parada que ha hagut de deixar en Dani; doncs just fet això, a la primera bardissa del segon tall brut, ens ha reculat un senglar, mala sort, només podia anar per un lloc i per allà ha marxat, seguim endavant, i a l'arribar a la cruïlla de Salins, els gossos comencen a anar fortíssims, ho teníem tot ben tancat, en Diego per un costat, en Jesús per l'altre i jo tancava la possible escapada per la Mugueta, al cap d'un moment, sento dos trets, els gossos segueixen molt forts, quan callen truco i no saben res, en Diego a tirat, el senglar hauria d'haver atravessat salins, però no ha vingut ni cap a mi ni cap en Jesús; en Jesús mira al mig del rec i els senglar era allà mort, fantàstic, ja en tenim un. Seguim endavant i anem cap a la darrera plantada, en Ramon P estava en una parada clau, en Ramon R i jo tapàvem les escapatòries cap al nord i en Francesc i en Jesús tapaven les del sud; els gossos tornen a agafar un rastre molt fort, sento un tret, al cap de poc tres més, veig en Ramon R en posició de tirar, però no, els gossos passen de llarg, sento soroll al mig de la plantada i de sobte, a escassos cinc metres meus passa un senglar, li tiro d'estocada, seguix corrent, surt al net, repeteixo el tret, seguix i qun vaig a tirar el tercer, veig que tomba, quin èxit, som pocs però ens en sortim força bé, i els gossos són uns fenòmens, a veure que farem la setmana que ve.

La meva primera Becada de l'any

2008-01-11T12:11:00.000+01:00

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.

Uns quants ànecs més

2008-01-09T19:49:00.000+01:00

Aquesta tarda, tot i que feia massa bo, he decidit tornar a mirar si entrava algun ànec, doncs ara hi ha aigua però ves a saber si deixarà d'haver-n'hi aviat, i de fet la cacera general s'acaba d'aquí a molt poquet, així que he trucat en Jesús i hem quedat a la mateixa bassa que vaig anar el divendres passat, quan he arribat he notat que el nivell d'aigua havia pujat ben bé una mà, i portant les botes baixes ens hem mullat una mica els peus, de totes maneres, no fa fred. S'ha anat acostant l'hora que suposadament havien d'entrar els primers ànecs, s'anava enfosquint, ens hem col·locat on crèiem que podien tenir pas els ànecs, i esperar que entressin; com és habitual, els primers d'arribar han estat els xarxets, però moltíssims menys que el darrer dia, després han començat a entrar els coll-verts, també bastant escassos, per sort, tant en Jesús com jo hem estat força fins tirant i hem aconseguit caçar quatre coll-verts (tres mascles i una femella) i dos xarxets (femelles), no ens podem queixar, els gossos s'han portat molt bé i ho han cobrat tot ràpidament, tot i que no han tingut massa feina. Ara esperem que entri el fred, que glaci una miqueta a Europa a veure si entren més aus migratòries. La qualitat de la foto és bastant dolenta, però que hi farem, allà hi ha els quatre coll-verts i els dos xarxets.

Per fi plou

2008-01-04T19:14:00.000+01:00

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.

Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.

Senglar abans de Nadal

2007-12-23T16:27:00.000+01:00

És diumenge al matí, hem quedat com quasi sempre al matí a l'hotel per decidir que farem, tot depèn del temps que faci; és força núvol, però ja no plou, així que anirem a mirar si cacem algun senglar, som pocs, avui només en Jesús, en Miquel, en Ramon P, en Dani, en Diego (de gosser) i jo; ens distribuïm les parades i ens anem a col·locar a lloc. A partir d'aquestes línies explicaré els fets en primera persona, doncs avui he tingut sort i he sigut jo el que l'ha mort, però l'hem caçat tots, encara que siguem pocs, tenim molt clares les parades i avui li toca a algú i demà a algú altre, repeteixo, el senglar d'avui l'hem caçat entre tota la colla, jo només he disparat.
A la primera parada on m'he posat, al costat d'un riuet, només arribar ja he sentit olor a llot mogut, senyal de que algun animal havia estat feia poc a l'aigua, estava tot bastant ben tapat, si hi havia algun senglar l'havíem de veure, tapàvem les sortides tant de davant com de darrera com dels costats, així que en Diego deixa anar els gossos i comença el ganxo; al cap de deu minuts veig com un dels podencs blancs d'en Diego dóna voltes insistentment a un canyer molt tupit, però no diu res, però al poc temps passa a escassos deu metres meus un senglar al trot, amb el podenc tapant-li mig cos, no puc disparar, però segueixo la jugada, en un moment el gos es separa del porc i aprofito per disparar, només un tret, no tinc temps a repetir, crido fort "PORC", surto del rierol per mirar que no marxi camp a través, no veig res, la parada de més endavant no tira, i la de darrera tampoc, els gossos criden al mig d'un canyer ple de bardisses i no es mouen de lloc, no puc atravessar el rec, i quan arriba en Diego em diu que hi ha sang, però ell no pot passar, per la reacció dels gossos no pot ser gaire lluny, ja tornarem després a buscar-lo.

Els camps estan molt tocats d'aquesta matinada, creiem que pot haver-hi més senglars, doncs hi ha cinc o sis passades a banda i banda de riu, però tot i que hem canviat les parades, res de res, al final de tot hi ha hagut un empait molt fort, però era una guilla, semblava que havíem de trobar-ne molts, però no, només un a primera hora i prou. Recollim els gossos i anem cap on havia de ser el senglar mort, en Ramon porta un parell d'estassabardés i comencem a fer el camí seguit pel porc. Ben aviat trobem el pas i força sang, comencem a entrar al canyer amb penes i treballs i al cap d'uns metres i moltes espines en Jesús diu "ja el veig", perfecte, trobat, estava a uns escassos vint metres d'on havia disparat, però quin lloc més tupit d'espines i canyes; ara només queda arrossegar-lo fins el cotxe, en Ramon i en Miquel ens van obrint pas i en Jesús, en Diego i jo l'estirem, ja està, ja hem sortit del "brut" i ara ja "només" queda el camp tou per arrossegar, però sense espines. foto de rigor i cap a cel·lebrar-ho. A veure que serà la propera setmana.

Quin desastre

2007-12-16T15:15:00.000+01:00

És ben bé que amb el mal dia que feia ahir, les opcions de trobar algun senglar èren altes, doncs no, gens ni mica, la zona on estàvem semblava un passeig, gent, cotxes, motos, bicicletes i hem pres la decissió més correcte, recollir els estris i cap a casa, esperem que la setmana que vé faci més mal temps i els "domingueros" es quedin a casa, doncs a la zona on estàvem de senglars possiblement n'hi havia algun, doncs rastres d'aquesta matinada n'hi havia, només he pogut fer una foto de les Alberes enfarinades, a veure si fan baixar alguna becada.

Darrers dies de la Perdiu i el Faisà

2007-12-09T19:12:00.000+01:00

El sis i el vuit de desembre van ser els dos darrers dies per caçar la perdiu i el faisà a Castelló d'Empúries, hi ha altres àrees privades de caça que ho allarguen tot el que els permet la llei, però a Castelló ho respectem molt, i ara, fins la temporada vinent ja no en caçarem més. De totes maneres, no és gens fàcil caçar-les, pot ser si que a l'interior de la península són més "Braves", però com a mínim s'aixequen dins el camp de tir, aquí per aconseguir aixecar una perdiu a prop s'ha d'haver caminat molt i molt abans.

El dia sis a primera hora vam anar a mirar si caçàvem algun faisà, i així va ser, després cap a esmorzar i a intentar caçar alguna perdiu, però només vam aconseguir caçar un parell de tords i un tudó.

El dia vuit vam repetir el mateix ritual, però el resultat va ser encara pitjor, ni perdius ni faisans, i això que vam anar tot el matí darrera les perdius, però van ser més espabilades que nosaltres, que hi farem, l'any que ve serà millor.

Com uns senyors

2007-12-03T17:32:00.000+01:00

Aquest diumenge si que ha anat bé, de caçar no gaire, doncs hem caminat molt, hem vist alguna perdiu, però de caçar-ne, el que es diu caçar-ne, poc, de fet només dues, i un servidor ni tan sols va arribar a disparar, però el millor era el que ens esperava per esmorzar.

El matí es va llevar fresquet, però no massa per ser desembre, al cap de poca estona semblava que esàvem a mitja octubre, quina calor, però calor de veritat, més si tenim en compte que quan anem a caçar perdius no parem quiets, i això provoca que a part de la temperatura ambient, la corporal també hagi estat elevada; els pobres gossos, bassa que trobaven, bassa on es posaven, però nosaltres de cap a la feina. Com que el dia de cacera en general va ser fluixet, passarem a la mitja part, com que ja som uns senyors, hem fet un petit pot comú i ens em obsequiat amb una espatlla, no és ibèrica, però és del milloret que es pot trobar en porc blanc, i això ben amanit amb un bon oli i sucat amb unes bones tomates va fer que tinguéssim un molt bon esmorzar, a part del vi, tot i que a mi no m'agrada i m'he de conformar amb alguna altra beguda. Ara ja s'acaba la perdiu, de fet només queda dijous i divendres ( a Castelló tanquem aviat la perdiu), però si el temps acompanya, i sembla ser que sí, repetirem la foto, amb més o menys caça i amb l'espatllot més petit, però amb un bon esmorzar.

Senglar a la Mugueta

2007-11-26T14:34:00.000+01:00

Ja fèia dies que teníem controlats uns sèrie de senglars a les rodalies de la Mugueta, i aquest diumenge vam decidir d'intentar caçar-la; jo ja porto uns dies amb un refredat considerable i decideixo quedar-me a casa, però els altres ho proben, des del començament fins gairebé al final no van trobar res, però ja quan estaven a punt de recollir, per dintre del rec sec van sortir tres porcs, dels quals només en van poder caçar un d'uns seixanta quilos, a veure si m'envien alguna foto i la puc penjar, i a veure si la propera vegada estic més en forma i m'hi apunto.

Setmana de Vacances

2007-11-19T19:33:00.000+01:00

Aquesta setmana, aprofitant que feia vacances, em vaig proposar anar a caçar els dies que pogués, el dimecres al matí vam anar amb en Francesc a mirar si caçàvem algun conill, però aquests animalons devien sentir el temps que s'acostava i no van ensenyar ni el cul, al cap d'una estoneta va caure un petit ruixat, va baixar la temperetura de cop i va entrar la tramuntana, i de quina manera que va entrar; en vista de l'èxit vam decidir canviar de tàctica, canviar els gossos de pèl pels de ploma i anar a mirar si fèiem algun tord tot fent bardisses, però ens vam adonar de seguida que era més pràctic esperar a que passéssin, en vam fer un bon grapat, però en vam fallar una barbaritat, portàven una velocitat impressionant, eren petits missils on tocar-los es convertia en missió pràcticament impossible, ja cap al vespre vam anar a veure si entrava algun coll-vert i en efecte, uns quants ànecs més i cap a casa, força enfredolits, però amb un dia que començava força fluix, però va acabar força bé.

El divendres vaig sortir sol al matí a veure si feia algun tord més, i la veritat és que al matí no se'm va donar gaire bé, n'hi havia molts, però sortien sempre pel costat que no toca, a la tarda vam tornar-hi amb en Jesús, i anant un per banda la cosa ja va canviar, uns quants tords més i decidim anar a intentar fer una espera al senglar, dit i fet, deixem el gos a casa i de camí cap a parada en veiem quatre; quatre senglars a ple dia. De totes maneres teníem pensat anar a un altre lloc, però no vam tenir sort, que hi farem, els vam veure on no anàvem a caçar.

Ja el diumenge ens vam trobar al matí en Jesús, en Dani, en Miquel i jo a les 8 del matí i amb una agradable temperatura de - 4 º, sort que el sol encara escalfa, però de caça poca, només vam veure unes poques perdius en tot el matí que no es va deixar acostar, després d'esmorzar vam decidir anar a un racó on a vegades hi ha faisans i si que hi eren, en vam veure 3, però només en vam poder caçar 1; això va ser tota la cacera de la jornada, a veure que passarà aquesta propera setmana.

Dia més que complert

2007-11-12T11:35:00.001+01:00

Aquest diumenge, com quasi tots, i per variar una mica, hem tornat a caçar a les rodalies de l'ermita de Sant Antoni, érem els de sempre, menys en Ramon P, que s'havia fet mal a l'esquena recollint patates, ets massa alt Ramon, això ho han de fer els baixets, que ja no ets un jovenet. La jornada comença força freda, però aviat entrem en calor, els gossos van molt forts, senten rastres frescos, i al cap de poc s'arria un faisà, el veig que ve, s'acosta i just abans de tirar sento un pum i el faisà cap baix, al cap de poc un altre faisà s'esmunyeix com una llebre però s'acaba aixecant a distància òptima, cap avall, ens dirigim cap a una zona on sempre s'hi solen amagar les perdius, però els gossos aixequen un altre faisà, no el veiem però el sentim, seguim cap on sembla que ha anat i en efecte, els gossos n'aixequen dos més, un per cada costat, pim pam, dos més, seguim buscant les perdius i de cop veig en Doc (gos) corrent com un desesperat, en Miquel tot darrera, i jo també corro, no veig res, però en Jesús ha vist passar una llebre, fora de tret, ja l'hem vist prou, en Dani ha vist un altre faisà, els gossos el troben, s'aixeca un tret, i quan passa per sobre un arbre un segon tret el tomba; seguim la ruta que faríem per trobar les perdius, però al cap d'una estona tornem a trobar un altre faisà, que tampoc escapa, seguim caminant, i un altre faisà fa còrrer en Miquel i en Dani però s'acaba esapant, mentrestant, en Jesús i jo trobem una altra colla que van darrera d'una llebre, també porten un faisà, però acàben de començar, decidim anar cap a esmorzar, i pel camí, anant batent, els gossos troben més faisans, un cau, però un altre ens fa còrrer i encara deu riure, sabia per on anava i es va acabar escapant, els gossos estan força cansats, doncs no ha parat de còrrer amunt i avall i encara en Jesús aixeca dues guatlles que no pot caçar; arribem a la nostra seu central i esmorzem. Després d'això fem una altra zona del mateix lloc per veure si trobem les ansiades perdius, encara no n'hem vist cap, i això és molt extrany, doncs fa quinze dies n'estava ple, molt esquives, però n'hi havia moltes, però res, caminar, caminar i al final d'una vora en veiem un parell, marxen, com no, decicim tornar cap als cotxes per anar a casa i pensant que ens podiem haver estalviat la segona volta, però passant per una zona una mica espessa de matoll baix, un dels gossos entra en un rec, surt ràpid con si hagués ensumat alguna cosa, però res, de sobte, marca i es tira cap a un punt i aixeca una perdiu a curta dstància, pum i a baix, fantàstic, al fi una perdiu i bona feina dels gossos, ja arribant als cotxes surt un altre faisà i cap a baix, malgrat tot, la segona volta no ha estat tant dolenta. Al final hem fet vuit faisans, una perdiu i un tord, déu n'hi do, a veure com anirà la semana que ve.

Tots Sants

2007-11-01T22:18:00.000+01:00

Aquest matí, com gairebé tots els festius hem anat a mirar si fèiem alguna perdiu, i com sempre, la cosa pintava malament, poques perdius, molt disperses i a més molt esquiues, i ves per on, quan decidim anar cap esmorzar, en Miquel i jo passem per unes pomeres i en Jesús, en Ramon P i en Dani per unes altres, en Miquel em fa un senyal, i d'on estaven els altres cap a nosaltres ens surten quatre daines, una bastant gran dues de mitjanes i una de més petita, de totes maneres no passen gaire a prop, però s'ha d'intentar, tirem, les bales passen molt a prop, però no les toquem, s'atansen a unes altres pomeres i en lloc de passar per dintre, les saltaven, si si, tal com ho dic, les saltaven, comencem a còrrer camps a través, les tornem a veure, tornem a tirar, encara més lluny, i res, comencen a marxar ràpidament i en Doc, el meu breton, les persegueix com mai l'havia vist, per mi que n'ha queixalat alguna, doncs anava tant enganxat a elles que és el que m'imagino, jo ja em penso que m'he quedat sense gos, doncs tenia tota la pinta de marxar darrera d'elles anés on anés, però per sort, al cap d'una estoneta torna corrents, es deuen haver escapat, anem reculant i comencem a sentir trets i més trets, sóna el telèfon i ens diuen que anem amb compte que puja una daina ferida per on som nosaltres, i efectivament pujava una daina però de ferida res, amb una alegria que portava, i nosaltres sense bales, la seguim una estoneta però no trobem res; on s'havia parart hi havia quatre gotetes de sang, però res escandalós, pot ser s'ho va fer sola o alguna bala la va rossar, tornem i esmorzem i en això que torna a sonar el telèfon, l'Antonio Miguel que ha trobat una daina mig morta amb dos trets, efectivament, era la nostra, la que havíem vist era alguna altra, en fi, tota una historieta amb final feliç, i gràcies a l'Antonio que va ser honrat i ens va trucar, depèn de qui possiblement se l'haguès quedat. A veure que passarà el poper dia, sempre hi ha alguna sorpresa aquí a Castelló.

Diumenge 28 d'octubre

2007-10-29T13:28:00.000+01:00

En aquesta ocasió, altra cop ens faltava en Dani, que ara està a París, tornàvem a quedar en Jesús, en Miquel, en Ramon P i jo per mirar de fer algunes perdius, de bon matí ja comencem amb el tema de que en Francesc el divendres va caçar 3 senglars, 3 més, ja tenim molta carn, a veure si tornen a obrir l'escorxador per comercialitzar la carn de caça i podem fer uns calerons, mal que sigui per pagar la munició, doncs ja fa massa que està tancat. Bé, doncs al que anàvem, ens dirigim cap el nostre santuari de l'ermita de Sant Antoni, baixem els gossos, ens preparem i comencem a caminar, i caminar, i caminar, es veu alguna perdiu llunyana, les seguim, però res, en Jesús i en Ramon en seguixen un grup i en Miquel i jo un altre, però el resultat idèntic, reculem sobre els nostres passos, i a uns 300m hi havia una volada gran, però encara estàvem al camp anterior que s'aixequen i creuen la carretera de Roses, increïble, ens acostem i al final d'un camí en veiem més, les seguim cobrin més o menys el terreny i quany menys t'ho esperes, un batre d'ales molt fort, un faisà, pum, a la butxaca, després comencen a sortir perdius per les pomeres, però molt esquiues, anem fent per les vores i després de molt voltar en cacem una. Quin mèrit, sembla mentida que amb tanta estona només una, però ja hi estem acostumats, anem cap esmorzar i pel camí cau un becadell. Esmorzem, carreguem piles, de munició no gaire, doncs hem tirat molt poc i tornem-hi; caminar, caminar i més caminar, ens repartim, veiem un altre grupet de perdius i cap a darrera. Al final d'una vora de tamarius es comencen a aixecar perdius i ai ai ai!!! Un tret, una perdiu a terra, al cap d'uns segons es torna a aixecar i marxa volant, un altre tret, plomes, un segon tret, més plomes i la perdiu que marxa i atravessa la següent vora de tamarius, nosaltres deseperats, anem a trobarnos amb els de l'altre costat, i han vist com la perdiu de les plomes s'havia parat al costat d'un petit rec, van els gossos cap allà i encara es torna a aixecar, però només a un pam de terra i als 50m els gossos l'han pogut agafar, aquesta munició és una porqueria, perquè podem tirar més bé o més malament, però quan veus que clarament has tocat un animal i se'n va ferit això fa molta ràbia, encara bo vam trobar la segona perdiu, però les que es deuen arribar a morir ves a saber on. En Miquel i jo ja marxem, i a l'arribar al cotxe ens trobem uns conillers que es queixen també dels perdigons, que hi farem cumplir les normes, absurdes o precipitades a vegades, però les minories les hem de cumplir. Encara en Jesús i en Ramon van tenir temps de fer un altre faisà, així que al final 2 faisans, 2 perdius i un becadell, al final no ha anat tan malament, a veure com anirà la propera.

21 d'octubre de 2007

2007-10-22T08:32:00.000+02:00

I és que aquest matí ha fet força fred, sobretot si es té en compte la calor que fa al migdia, però ja se sap, és el temps que toca.

Encara que per les fotos que penjo normalment sembli que a Castelló només practiquem la caça major, aquest fet és més aviat una adaptació a la fauna que tenim avui en dia, però nosaltres som caçadors de menor, especialment, la meva colla, de perdiu, altres colles cacen el conill, i algun altre tira a tot el que es mou, però els diumenges i els festius, nosaltres ens dediquem a la perdiu, és una cacera de caminar, caminar, caminar, i si tenim sort tirar, i encara si tenim més sort caçar-ne alguna, però el fet d’anar veient com peonen, com s’arrien a tres cents metres, com tractes de cansar-les però t’adones que et canses més tu que elles, arribes al punt de trobada, esmorzes i sant tornem-hi, això que per molts resultaria avorrit, cansat i sense sentit, per nosaltres es converteixen un al·licient.
Al final podem estar prou satisfets de la cacera, érem quatre, en Jesús, en Ramon P, en Dani i jo, i entre tots vam fer 4 perdius i un faisà, una mica repartit entre tots, però la nostra feina ens va costar.
Pel que feia esment abans sobre les fotos de les espècies de caça major, fa uns quinze o vint anys veure un senglar era una cosa molt excepcional, i veure una daina era impossible, doncs no n’hi havia, però amb el creixement tan espectacular del senglar en les darreres dècades i el fet de que aquí a planer tinguin més menjar, més protecció que ha muntanya, ha fet que aquesta bèstia que d’adapta a tot, hagi trobat aquí un lloc ideal per viure. El tema de les daines ja és una altra història, va ser la “brillant idea” d’algun personatge que les va deixar anar on no havien estat mai, si això ho haguéssim fet els caçadors ja seriem tots a la presó, però si ho fa algun il·luminat amb el beneplàcit de l’administració, això ja és una altra cosa, malgrat tot el mal que fan, però això ja ho detallaré quan tingui la informació prou exacta per fer-ho.
Doncs amb el que anàvem, la caça major ha estat per nosaltres un reciclament provocat per les circumstàncies, però el que més ens agrada és caçar en mà amb els nostres gossos.

Les Daines d'en Jesús

2007-10-19T19:34:00.000+02:00

Era d'extranyar que amb els dies que fa que ha començat la cacera, en Jesús encara no hagués triomfat, poca gent hi ha que tingui la punteria que té ell amb escopeta i, és clar, quan s'hi posa, s'hi posa, ja és mala sort, un divendres a la tarda que treballo i el tiu va i es cobreix de glòria, si, com ho sentiu, no una ni dos, no, tres daines, tres masclots despistats a quarts de 5 de la tarda, en condicions normals diria que és sort, però ell la busca la sort, ara, la feina que ha tingut per arrossegar-les ja li regalo. Ara el que falta és que aprengui a fer fotos amb el mòbil amb més qualitat, aquí les penjo tal com me les ha enviat, llàstima perquè podrien haver quedat molt bé. De totes maneres: ENHORABONA!!

Renoi amb en Dani

2007-10-15T09:30:00.001+02:00

Aquest diumenge hem quedat per caçar en uns blat de moros on sembla que hi ha d'haver algun senglar, però com que encara ens falta un gosser aprofitem per fer una volteta a veure si cau alguna cosa, però la veritat és que no tenim massa sort, una guatlla per en Miquel i prou, a les 9 tornem a quedar i aquest cop ja hi érem tots, de gossers hi havia en Bartomeu, en Diego i en Francesc i de parades estàvem en Miquel, en Jesús, en Dani, en Ramon P, el pare d'en Francesc i jo. La zona era molt extensa, hi havia molts rastres frescos, els gossos anàven forts, però no vèiem res, al final, després d'una empaitada molt forta vaig veure un senglar que atravessava d'un blat de moro a l'altre i al cap de 20 segons veig en Dani que apunta i "Pum", ja està, quina sort té aquet noi, el primer any i el seu segon senglar, enhorabona. Després encara hi ha hagut algun empait més, i segur que de senglars encara en queden, però és tan gran la zona que vam fer que és molt difícil treure'ls d'allà.

Darrerament tenim tanta carn que aviat no tindrem lloc als congeladors.

Per acabar i com a anècdota, quan tornàvem amb en Jesús de carregar el senglar, no em va voler fer cas quan li vaig dir que donés la volta, vam arribar a una gran bassa, va baixar, va activar el 4 X 4, vam intentar atravessar la bassa, i sort d'en Diego, si no encara hi seríem, jeje, divertit divertit.

Bog Action Day

2007-10-15T08:47:00.000+02:00

Avui és 15 d’octubre del 2007, el dia en que molts bloggers d’arreu del món ens unim per escriure un text sobre la nostra visió del MEDI AMBIENT, en el meu cas, en aquest blog, el tema estarà relacionat amb el món de la cacera, un esport que m’apassiona i que tantes i tantes vegades, gràcies als interessos d’algú amb recursos i d’altres a “escopeteros” fa que es tingui una visió no del tot realista del que és en realitat. Espero que aquest escrit aclareixi una mica el tema i al mateix temps ajudi a fer faci reflexionar a la gent que té poder que cal fer alguna cosa per aturar la destrucció del medi.
Sóc caçador, però això no vol dir que no m’estimi la natura, sortir a caçar significa endinsar-se al camp, al bosc, allunyar-se de les masses consumistes, respirar, caminar, observar i si hi ha sort caçar algun animal. El que veig cada dia que surto, és com hi ha més deixadesa en el món rural, la gent que sempre havia viscut amb harmonia amb l’entorn, cada cop més, estan abandonat les tasques pròpies del camp amb la corresponent degradació del medi, no penso criticar-los, doncs la gent ha de viure, i moltes vegades per falta de recursos, d’altres per polítiques equivocades acaben portant al pagès a buscar altres vies de subsistència.
El caçador, avui en dia, és dels pocs que coneix el seu entorn, una espècie en extinció a causa de falsos ecologistes que es pinten de vert sense saber realment que és ecològic i que no, i que només es mouen pels seus propis interessos. D’acord que moltes vegades per deixadesa el nostre col·lectiu s’ha fet i es fa de mal veure, però no es port posar a tothom dins del mateix sac. A Castelló tenim el “privilegi” de ser els primers en utilitzar munició no de plom, munició més ecològica, no ha estat per iniciativa pròpia, però creiem que tothom acabarà fent servir municions alternatives; de totes maneres, aquí no s’ha mort cap ànec per ingestió de plom (plumbisme) , en canvi són milers els que es moren pel mal estat de les aigües (butulisme) del Parc, però això serà tema en un altre dia.
Esperem que iniciatives com aquestes ajudin a fer que el món on vivim sigui més saludable.

12 d'octubre del 2007

2007-10-13T11:19:00.000+02:00

Perquè és important aquesta data? perquè és la festa de la hispanitat?, NO, perquè es va descobrir Amèrica fa molts anys?, NO, aquesta data és important perquè comença l'obertura de la cacera, a partir d'aquest dia i fins que s'acabi el primer diumenge de febrer, sortirem a passejar els gossos, caminar, esmorzar i si tenim sort caçar alguna cosa, però de fet no és el més important, és un acte social de cada colla que independentment de si es caça o no (millor si és que si), ens ajuntem per fer el que més ens agrada; aquest primer dia, pel que respecte a nosaltres, no va ser gaire fructífer, ja vam començar malament, només baixar del cotxe ja teníem una patrulla de forestals a contolar-nos, d'acord que fan la seva feina, però semblava que també anaven de caça i captura, però res, tot en ordre, total que vam caminar molt i vam caçar molt poc, em sembla que aquesta munició d'acer tampoc ajuda gaire, però que hi farem, un altre dia serà, ara en queden molts i algun dia sonarà la flauta.

Aquest primer dia només érem en Jesús, en Miquel, en Ramon P i jo, en Dani de casament, i la resta busquen pèl, nosaltres ploma, però quan s'acabi la perdiu tornarem a ser el "Terrible Team" en busca i captura de senglars, cosa que se'ns dona força bé.

El primer senglar d'en Dani

2007-10-09T19:11:00.000+02:00

Feia dies que no tocàvem la Mugueta, i vam decidir fer la darrera batuda fins passada la perdiu; érem en Miquel, en Ramon R, en Jesús, en Dani, en Ramon P, en Diego i jo, vam distribuïr les parades i comencem, jo em col·loco a una de les primeres, doncs a les 10:00 he de marxar, sento els gossos que van trobant algun rastre, al terra es veu alguna passada fresca, però passa en Diego amb els gossos i encara no hem vist res, espero que passin per si alguna bèstia recula i quan és hora marxo, truco a n'en Miquel per dir-li que me'n vaig i em diu que prop de la parada d'en Dani hi ha força escandalera de gossos, jo marxo i quan arribo a casa, sento el telèfon i en Miquel em diu, En Dani l'ha mort, ja ha caçat el seu primer senglar, el truco però comunica, al final ho aconsegueixo està content i nerviós, això si que és sort, el primer any, amb prou feines fa un mes que caça i ja n'ha pelat un, aquest any jo encara no n'he vist cap, Enhorabona Dani, ja en cauran més, i la resta també en caçarem suposo, els 2 Ramons ja han xucat i en Francesc també, i això només acaba de començar.

Dinar a Cal Garballer

2007-10-02T08:04:00.000+02:00

Aquest passat dissabte, la nostra colla de caçadors, vam anar a dinar a can Francesc i la Marta, la veritat és que viuen en un lloc privilegiat, a cinc minuts de tot arreu, però apartats de tothom; el mas on viuen no sembla el que havíem conegut fa uns quants anys, ara és ben bé un enorme habitacle amb totes les comoditats necessàries per la vida actual; bé, però centrem-nos amb el que toca, els convidats érem en Jesús, en Miquel, en Ramon R, en Diego, en Bartomeu, en Ramon P, un servidor, en Dani, en Cinto i l'amfitrió en Francesc, acompanyats de les nostres respetives parelles Judit B, Judit P, Adelina, Eugenia, Rossi, Isabel, Lídia i l'amfitriona la Marta que ens va fer uns entrants variats i molt bons, de segon teníem carn a la brasa ques es van encarregar de cuinar en Cinto i en Francesc i per postres un assortit de pastissos, generositat de Can Surroca, que són garantia d'èxit. Va tenir el detall de posar un coci ple de cerveses fresquetes per sufocar la calor que feia i per postres una ampolla de MOET una mica granitzat però que passava d'allò més bé. Per allà corrent i jugant també hi havia l'Oriol i en Francesc, fills de la Marta i en Francesc i en Joan, el fill de la Judit P i en Miquel; per acabar felicitar en Miquel pel seu sant i a veure quan repetirem un altre àpat d'aquests.

El Diumenge vam anar a cacera, de fet a intentar-ho, va venir també amb nosaltres en Sergi amb els seus gossos, li va tirar a un senglar enorme però va marxar, amb tots els gossos darrera, menys mal que no en van atropellar cap, haurem de probar una altra zona, a veure si tenim més sort el proper diumenge.

"Batuda a la Gallinera"

2007-09-24T08:42:00.000+02:00

Aquest cop ens disposàvem a fer els bruts que hi ha per la zona entre la Gallinera i can Gusó amb l'esperança de trobar algun senglar, hi havia més gossos que caçadors, vam tapar els passos més probables i esperar, la veritat és que hi ha racons molt i molt embardissats on et pots trobar qualsevol cosa. De parada teníem en Jesús, en Dani mig mort de són, en Ramon mig coix, en Quico i jo, i de gossers teníem en Batomeu, en Francesc i en Sergi. Era un dia tapat, la temperatura era força agradable, no hi havia mosquits, però els gossers van quedar acrivillats pels tàbacs, la resta estàvem més o menys bé, es veia força tocat i la cosa pintava bé; es començava a sentir els gossos que trobaven alguna cosa, els gossers animant als gossos i al cap de poc ja sentim un tret, bona senyal, al cap d'un moment dos més, això ja no és tan bona senyal, o n'hi havia més d'un o la cosa pinta malament, efectivament, el senglar estava lluny, a la carrera i al mig de les herbes i en Ramon no l'ha tocat, els gossos a darrera, però s'ha escapat, llàstima, es veu que era molt gros, mentre esperem que arribin els gossos que falten en Ramon va a comprobar un possible pas i es torba de cares que li ve un altre senglar, ni se n'adona, i quan ho fa ja és massa tard, aquest cop un sol tret i ja n'hi ha prou, un senglanot d'uns 35 kg aproximadament, que serà ben bo, Enhorabona. Recuperem els gossos, tornem a col·locar-nos però ja s'està fent massa tard, recollim i cap a refrigerar-nos, no ha estast malament, però podia haver estat millor, vam trobar un pas per on se'ns van escapar alguns, que la propera vegada no quedarà buit. Els gossers van quedar xops, sobretot en Sergi, que no era coneixador de la zona; Això no es tan dur com a muntanya, però té el seu què, o no?
A veure com anirà la propera.

Nova Batuda a la Mugueta, va per tu Francesc

2007-09-17T11:54:00.000+02:00

Ves anant a muntanya tu.

Diumenge al matí, fa bon dia, han ensilat molts blat de moros, la Mugueta està gairebé bens seca; ens trobem a l'hotel en Jesús, en Miquel, en Bartomeu, en Diego, en Dani (que era la primera vegada que venia) i jo, la resta de terribles de costum estaven ocupats, lisiats o ens havien fet el salt (oi?); ens col·loquem a les parades i en diego amb els gossos per un costat i en Bartomeu amb els altres gossos per l'altre i comencem a fer la mini-batuda, no triguen gaire els gossos a fer escàndol, es comencen a veure els senglars corrent dins la Mugueta, pim, pam, en bartomeu ha tombat dos senglars, però segueix l'escandelera, en Diego no ha pogut tirar, però tornem a sentir un tret, només un bona senyal, ha sigut en Jesús, ja n'hi ha un altre, encara no portem mitja hora i ja tenim 3 porcs al sac. Deixem la plantada i quan arriben els gossos cap a Salins, tornen a cridar, i de nou pam, pam, aquets cop a estat en Dani, quina sort, primer dia que ve i en pela un, estava la mar de content, no parava de cridar dels nervis, enhorabona, ja sense deixar de cridar, els gossos comencer a correr cap a la darrera plantada i només arribar em surt un senglar , però de cares a sol, tiro i fallo, no puc repetir doncs hi ha la carretera a prop i el senglar marxa, mala sort, però de cop sento al final de tot pim, pam, pum, quan sents tres trets ja t'en malfies, que noi li dic a en Miquel i em diu 3, i jo si home, vaig cap allà i a din del rec hi havia els tres senglars secs, li van passar a 3 o 4 m màxim, això si que és sort; 7 senglars en 1 hora, quin rècord i a més sient només 6, encara llàstima que en van marxar 7 o 8 més, però no ho podiem tapar tot.

Això és el més emocionant que vam veure en tot el matí, però que et pots pensar d'una colla de tronats que estan ja a l'hotel refrescant-se, és que m'ho vas posar " a huevo ", i com que veia que anaves suant, jo encara hi posava més llenya, encara ric quan hi penso, vinga noi, la setmana que ve tindrem més sort, perquè caçar no cacerem res, però riure, ...

Danys de la fauna als conreus

2007-09-12T14:29:00.000+02:00

És molt trist que aquests temes hagin de sortir a la premsa, però ja sabem que aquest és l'únic mitjà que fa que els responsables de torn es posin les piles, ja veurem com anirà tot això, però de moment ja pot veure tota la província com està el tema a Castelló. Ara, el principal no crec que sigui trobar culpables, el que cal trobar i amb urgència és una sol·lució ràpida en aquest problema que cada dia és més gran, ja arribarà el moment de demanar responsabilitats, però el que s'ha d'evitar són imatges com la que veureu i que si no s'hi és a davant no es pot imaginar; reflexionem una mica tots i a veure si podem evitar que la gent que viu del camp hagi de patir any rere any els danys que causen principalment senglars, daines ànecs i coloms.

Aquí us deixo el retall publicat al Diari de Girona per que us en pogueu fer una mica a l'idea.

Gran senglar d'en Francesc

2007-09-04T09:46:00.000+02:00

Si noi, aquest any sembla que se li està donant força bé en aquest bailet, de totes maneres ara ho tindrà difícil per caçar-ne un altre d'aquesta mida; enhorabona Francesc i sort.

3a i darrera batuda per danys a Castelló

2007-09-03T09:52:00.000+02:00

Aquesta va ser una batuda en petit comité, érem quatre gats i al final res de res, està clar que el primer dia els vam apretar fort i ara ves a saber on són, ara ja comença la temporada dels senglar i ens dedicarem més a fer aguaits dins els horaris habituals, l'únic destacable va ser un cabirol, que com que no es pot caçar va fer que perdéssim un gos fins les 7 de la tarda, que hi farem, vam regirar la mugueta de punta a punta i allà no hi havia res. En acabar vam anar a esmorzar, però va ser un dia tan desastrós que no portàvem ni bateria a la càmera per fer una foto de família, borrem plana i ja vindran dies millors.
En aquesta darrera batuda érem en Diego i en Bonacuina de gossers, com és habitual i de parada érem en Francesc, en Juan, en Cinto, en Jesús, en David, en Tià i jo, suficients pel que vam trobar.

2a Batuda per danys a la Mugueta

2007-08-27T08:04:00.000+02:00

En aquesta ocasió ens vam tornar a citar a 2/4 de 7 del matí al rentador, jo una mica més tard perquè no m'arrancava el cotxe, i comencem a distribuir les parades, tenim altes i baixes respecte la darrera setmana, però els resultats van ser substancialment diferents. Vam començar i només es sentia silenci, els gossos no trobaven res, només un parell d'empaits a unes guilles i para de comptar, i al final més silenci i els gossos sense trobar res, que hi farem, mala sort, sembla que la setmana passada els vam espantar de valent, sabem que els senglars segueixen anant per la zona, però ja no n'hi ha tants, a veure si la setmana que ve en tornem a trobar. El que no pot faltar després de "l'esforç" és un bon esmorzar.

En aquest cas, els integrants de la batuda vam ser: Santi, Cinto, Martín, Rosendo, Miquel, Jesús, Diego, Juan, Marc Bonacuineta, Ramon R, Francesc, Bonacuina, Met, Joan S., Joan V, Vicenç i en Quim.

Érem més, ho teníem millor tapat, però els actors convidats es van oblidar de sortir a escena.

Els malsons dels girasols

2007-08-24T13:55:00.000+02:00

Poden ser molt maques, però són uns animals terribles que mai haurien hagut d'haver estat aquí, causen unes destrosses espantoses en els conreus de girasols, no solzament trencant la tija quan passen, si no de manera molt pitjor, es mengen les flors quan encara són tendres i després la planta ja pot anar creixent, que mai no donarà fruit. Repeteixo, mai huríem d'haver-les tingut, van ser el caprici d'algú que es va sortir amb la seva davant de l'administració, però no va tenir en compte tots els mals que podien realitzar, o si, però era igual, no era la seva responsabilitat, o això és el que sembla; i no només són els danys als conreus, les daines han provocat molts accidents, alguns molt greus, que els diners no poden pagar. Crec que els senyors de l'Administració, i no em referixo només al PNAE, si no més amunt haurien eliminar d'aquí aquesta espécie que tants disgustos han portat. Mentre estigui permès, nosaltres les seguirem caçant, tant de bo arribi el dia que ja no sigui necessari.

Què són? estornells, coloms, ... ?

2007-08-22T16:50:00.000+02:00

Encara que sembli mentida, aquests ocells són coll-verts, i això és només una petita part, es calcula que hi ha més de 2000 ànecs voltant els rostolls i el que és més preocupant, els arrossars; des de la federació es va demanar obrir el coll-vert a partir dels 16 de setembre, de moment no hi ha resposta, com la tórtora turca, es va demanar permís per caçar-los al juny, només va haver-hi permís per espantar-los, el juliol el mateix, ara tornen a fer danys i que farem si hi ha un permís? Espantar-los d'aquí perquè vagin a riure allà, som una mena de titelles que ens veiem impotents davant de la problemàtica que suposa aquesta quantitat d'ànecs i el pitjor és el que deu sentir el propietari, veient com aquestes aus es mengen el seu jornal, esperem que l'Administració es posi en la pell d'aquell qui encara viu del camp i adopti algunes mesures que siguin realment efectives i no una pèrdua de temps.

FEU CLICK A LES FOTOS PER VEURE-LES MÉS GRANS

Empordà pag. 12

2007-08-21T17:45:00.000+02:00

Aquest és un d'aquells moments que fan que et sentis bé, fas una cosa per entretenir-te però amb vocació tanmateix de ser útil i et trobes un dia algú que s'interessa i t'ajuda a difondre la teva feina. La meva voluntat és explaiar-me però a l'hora ser útil, per això espero que pugui fer algun servei. La notícia surt a la pàgina 12 de l'Empordà del 21 d'agost del 2007.

1a Batuda per danys a la Mugueta

2007-08-20T12:07:00.000+02:00

Primer de tot explicar que en aquesta època si cacem senglars és per qüestió dels danys que causen a l’agricultura, en aquest cas temíem una autorització per fer batuda a la zona de la Mugueta, doncs els conreus de blat de moro de les rodalies estaven molt malmesos a causa dels senglars. Durant bona part de l’any anem tenint diferents permisos per realitzar aguaits per la quantitat inusual o atípica de senglars a la plana, i aquests aguaits es desenvolupen amb més o menys encert.
Cal dir que tots aquests permisos fora de temporada són nominals, i no pot anar-hi tothom, només els caçadors voluntaris de l’APC de Castelló.
En concret, en aquesta zona ja s’hi havia realitzat un aguait amb un resultat de 2 senglars morts, però amb la observació de més individus que actuaven en altres camps més llunyans; l’1 d’agost es va demanar fer aguaits en els camps afectats, però fins el 10 no va arribar la denegació d’aquestos, des de l’Àrea forestal s’havia proposat batuda, però tampoc arribava l’autorització, pel que vam haver de tornar a sol·licitar una batuda que finalment va arribat el divendres 17, i vaig convocar a la gent.
És dissabte al matí, ben aviat concretament 2/4 de 7, ens trobem al rentador i comencem a distribuir les parades, intentem cobrir el millor que podem el riu i deixem anar els gossos en dues tandes, primer en Diego fins a Salins i a partir d’aquí s’hi ajunta en Bonacuina.
Al primer brut no hi ha res, arriben els gossos a la plantada darrera de can Bech i comencen a bordar, se senten els primers trets, més crits de gossos i més trets, ha estat un matí mogudet i molt distret, al final s’han capturat 5 senglars i se n’han escapat un parell, però ens podem donar per satisfets, hem fet un bon servei a l’agricultura de la zona, si se’ns autoritza el proper dissabte repetirem, a veure si tenim més sort (encara).
Els integrants de la batuda vam ser els següents: Met, Francesc, Ramon R, Jesús, Cinto, Ramon P, Rosendo, Diego, Miquel S, Bonacuina, Juan, Miquel V, Joan i un Servidor Quim.

Tir al Plat 2007

2007-08-17T11:44:00.000+02:00

Amb motiu de la festa de Sant Llorenç, patró de Castelló d’Empúries, la Societat de Caçadors Emporium va celebrar la tirada anual al plat. El paratge escollit va ser el que s’utilitza darrerament anomenat “La Forca” situat prop de la carretera de Sant Joan dels Erms. Vam gaudir de dos dies de sol i una participació d’unes 60 persones dividides en 18 esquadres de 6 tiradors. El fet de ser una tirada social oberta a tothom va permetre que qui volgués repetís en diferents esquadres, doncs no es tracta de cap competició i ni tan sols hi ha premi, tan sols es tracte d’unes jornades de divertiment que serveix de pretemporada a l’obertura de la cacera i així mateix comprovar que les armes funcionen correctament. El dissabte al matí es dedica al muntatge del camp de tir i a la tarda a tirar i tractar d’intentar trencar plats, el diumenge es realitza un bon esmorzar amb pa amb tomata, pernil, amanida, meló i síndria que porten els mateixos socis. Aquest esmorzar està obert a tothom, siguin caçadors o no i va haver-hi al voltant de 80 persones.
Només queda agrair especialment a Diego Garcia tot el suport que ens ha donat aquests dos dies sense el qual no hauríem pogut muntar les instal·lacions, i als altres companys que desinteressadament ha perdut el seu matí per tal que tot funcionés correctament.

plànols d'interés

2007-08-07T09:51:00.001+02:00

Us adjunto els plànols més interessants de la nostra zona, el de Castelló, el de Vila-Sascra i el de la reserva Ramsar. Recordeu que a les zones Ramsar no es pot ni utilitzar ni portar plom.

"PRESENTACIÓ"

2007-08-07T08:45:00.000+02:00

Ara que està a punt de començar la nova temporada de cacera i aprofitant les noves tècniques de les que disposem avui en dia, iniciaré aquest webblog per tal de publicar-hi les novetats, els actes i algunes fotos del que passa a Castelló d'Empúries. No preten aquest blog ser un referent per a ningú, així com no és tampoc un blog oficial de la Societat de Caçadors Emporium, només intentarà donar la informació que cregui necessària. Per començar publicaré l'ordre de vedes corresponent a la temporada 07/08.

NORMATIVA TEMPORADA 2007/08
MITJA VEDA
Guatlles, tórtores, tudons, coloms, estornells, garses i caues
Dijous, diumenges i festius.
15 d’Agost fins al 2 de Setembre

OBERTURA GENERAL
Perdiu i faisà
Diumenges i festius
12 d’Octubre fins el 8 de Desembre

Aus aquàtiques, conill, llebre, ocells de pas i daina
Dimecres, divendres, diumenges i festius.
12 d’Octubre fins el 3 de Febrer

Fredaluga i ànec griset
Dimecres, divendres, diumenges i festius.
12 d’Octubre fins el 20 de Gener

Porc Senglar
Dimecres, divendres, diumenges i festius.
2 de Setembre fins el 24 de Febrer

· De faisà només es podrà caçar 2 peces per caçador i dia. No hi haurà límit per la perdiu. (Acord de l’Assemblea General)
· Queda prohibida la caça de la perdiu a les rodalies del mas d’en Pere Canet. Es sancionarà qui incompleixi aquesta norma.
· En els aguaits als ànecs i a les tórtores s’hauran de respectar les distàncies entre caçadors i les distàncies de tret (tret als núvols). Es sancionarà a qui incompleixi aquesta norma.
· No es podrà utilitzar ni portar munició de plom a tot el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (s’adjunta plànol)
· Els dies de fort vent de llevant o tramuntana es podran caçar aquàtiques.
· Com que hi ha coincidència entre la mitja veda i senglar, si es va al senglar només es podran portar bales, i si es va a les aus, només cartutxos de perdigons. No està permès portar tots dos tipus de munició.
· Cal recordar a tothom que la caça del senglar és especialment perillosa degut a al configuració del terreny, i que per això cal extremar la precaució.
· La caça major no es podrà realitzar al coto de Vila-Sacra.
· Només es podrà caçar 3 becades per caçador i dia.
· També cal recordar que està prohibit caçar dintre dels fruiters, i que cal respectar al màxim els cultius, així com les àrees protegides.
· Durant la mitja veda hi haurà zona protegida temporalment al Mas d’en Brossa i a can Túries i estany Europa (tota la mitja veda).
· No està permesa la captura de fringílids a l’àrea de caça (ordre del BOE fent referència a les àrees d’influència del Parc Natural).
· Si algú veiés algun ocellaire caçant, es recomana trucar a la Policia Verda 650983251.
· Recordeu la obligatorietat de portar els gossos amb el xip i censats.
Que tingueu una bona temporada