"Batuda a la Gallinera"

Aquest cop ens disposàvem a fer els bruts que hi ha per la zona entre la Gallinera i can Gusó amb l'esperança de trobar algun senglar, hi havia més gossos que caçadors, vam tapar els passos més probables i esperar, la veritat és que hi ha racons molt i molt embardissats on et pots trobar qualsevol cosa. De parada teníem en Jesús, en Dani mig mort de són, en Ramon mig coix, en Quico i jo, i de gossers teníem en Batomeu, en Francesc i en Sergi. Era un dia tapat, la temperatura era força agradable, no hi havia mosquits, però els gossers van quedar acrivillats pels tàbacs, la resta estàvem més o menys bé, es veia força tocat i la cosa pintava bé; es començava a sentir els gossos que trobaven alguna cosa, els gossers animant als gossos i al cap de poc ja sentim un tret, bona senyal, al cap d'un moment dos més, això ja no és tan bona senyal, o n'hi havia més d'un o la cosa pinta malament, efectivament, el senglar estava lluny, a la carrera i al mig de les herbes i en Ramon no l'ha tocat, els gossos a darrera, però s'ha escapat, llàstima, es veu que era molt gros, mentre esperem que arribin els gossos que falten en Ramon va a comprobar un possible pas i es torba de cares que li ve un altre senglar, ni se n'adona, i quan ho fa ja és massa tard, aquest cop un sol tret i ja n'hi ha prou, un senglanot d'uns 35 kg aproximadament, que serà ben bo, Enhorabona. Recuperem els gossos, tornem a col·locar-nos però ja s'està fent massa tard, recollim i cap a refrigerar-nos, no ha estast malament, però podia haver estat millor, vam trobar un pas per on se'ns van escapar alguns, que la propera vegada no quedarà buit. Els gossers van quedar xops, sobretot en Sergi, que no era coneixador de la zona; Això no es tan dur com a muntanya, però té el seu què, o no?
A veure com anirà la propera.

Nova Batuda a la Mugueta, va per tu Francesc

Ves anant a muntanya tu.

Diumenge al matí, fa bon dia, han ensilat molts blat de moros, la Mugueta està gairebé bens seca; ens trobem a l'hotel en Jesús, en Miquel, en Bartomeu, en Diego, en Dani (que era la primera vegada que venia) i jo, la resta de terribles de costum estaven ocupats, lisiats o ens havien fet el salt (oi?); ens col·loquem a les parades i en diego amb els gossos per un costat i en Bartomeu amb els altres gossos per l'altre i comencem a fer la mini-batuda, no triguen gaire els gossos a fer escàndol, es comencen a veure els senglars corrent dins la Mugueta, pim, pam, en bartomeu ha tombat dos senglars, però segueix l'escandelera, en Diego no ha pogut tirar, però tornem a sentir un tret, només un bona senyal, ha sigut en Jesús, ja n'hi ha un altre, encara no portem mitja hora i ja tenim 3 porcs al sac. Deixem la plantada i quan arriben els gossos cap a Salins, tornen a cridar, i de nou pam, pam, aquets cop a estat en Dani, quina sort, primer dia que ve i en pela un, estava la mar de content, no parava de cridar dels nervis, enhorabona, ja sense deixar de cridar, els gossos comencer a correr cap a la darrera plantada i només arribar em surt un senglar , però de cares a sol, tiro i fallo, no puc repetir doncs hi ha la carretera a prop i el senglar marxa, mala sort, però de cop sento al final de tot pim, pam, pum, quan sents tres trets ja t'en malfies, que noi li dic a en Miquel i em diu 3, i jo si home, vaig cap allà i a din del rec hi havia els tres senglars secs, li van passar a 3 o 4 m màxim, això si que és sort; 7 senglars en 1 hora, quin rècord i a més sient només 6, encara llàstima que en van marxar 7 o 8 més, però no ho podiem tapar tot.

Això és el més emocionant que vam veure en tot el matí, però que et pots pensar d'una colla de tronats que estan ja a l'hotel refrescant-se, és que m'ho vas posar " a huevo ", i com que veia que anaves suant, jo encara hi posava més llenya, encara ric quan hi penso, vinga noi, la setmana que ve tindrem més sort, perquè caçar no cacerem res, però riure, ...

Danys de la fauna als conreus

És molt trist que aquests temes hagin de sortir a la premsa, però ja sabem que aquest és l'únic mitjà que fa que els responsables de torn es posin les piles, ja veurem com anirà tot això, però de moment ja pot veure tota la província com està el tema a Castelló. Ara, el principal no crec que sigui trobar culpables, el que cal trobar i amb urgència és una sol·lució ràpida en aquest problema que cada dia és més gran, ja arribarà el moment de demanar responsabilitats, però el que s'ha d'evitar són imatges com la que veureu i que si no s'hi és a davant no es pot imaginar; reflexionem una mica tots i a veure si podem evitar que la gent que viu del camp hagi de patir any rere any els danys que causen principalment senglars, daines ànecs i coloms.

Aquí us deixo el retall publicat al Diari de Girona per que us en pogueu fer una mica a l'idea.

Gran senglar d'en Francesc

Si noi, aquest any sembla que se li està donant força bé en aquest bailet, de totes maneres ara ho tindrà difícil per caçar-ne un altre d'aquesta mida; enhorabona Francesc i sort.

3a i darrera batuda per danys a Castelló

Aquesta va ser una batuda en petit comité, érem quatre gats i al final res de res, està clar que el primer dia els vam apretar fort i ara ves a saber on són, ara ja comença la temporada dels senglar i ens dedicarem més a fer aguaits dins els horaris habituals, l'únic destacable va ser un cabirol, que com que no es pot caçar va fer que perdéssim un gos fins les 7 de la tarda, que hi farem, vam regirar la mugueta de punta a punta i allà no hi havia res. En acabar vam anar a esmorzar, però va ser un dia tan desastrós que no portàvem ni bateria a la càmera per fer una foto de família, borrem plana i ja vindran dies millors.
En aquesta darrera batuda érem en Diego i en Bonacuina de gossers, com és habitual i de parada érem en Francesc, en Juan, en Cinto, en Jesús, en David, en Tià i jo, suficients pel que vam trobar.