La meva primera Becada de l'any

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.

Uns quants ànecs més

Aquesta tarda, tot i que feia massa bo, he decidit tornar a mirar si entrava algun ànec, doncs ara hi ha aigua però ves a saber si deixarà d'haver-n'hi aviat, i de fet la cacera general s'acaba d'aquí a molt poquet, així que he trucat en Jesús i hem quedat a la mateixa bassa que vaig anar el divendres passat, quan he arribat he notat que el nivell d'aigua havia pujat ben bé una mà, i portant les botes baixes ens hem mullat una mica els peus, de totes maneres, no fa fred. S'ha anat acostant l'hora que suposadament havien d'entrar els primers ànecs, s'anava enfosquint, ens hem col·locat on crèiem que podien tenir pas els ànecs, i esperar que entressin; com és habitual, els primers d'arribar han estat els xarxets, però moltíssims menys que el darrer dia, després han començat a entrar els coll-verts, també bastant escassos, per sort, tant en Jesús com jo hem estat força fins tirant i hem aconseguit caçar quatre coll-verts (tres mascles i una femella) i dos xarxets (femelles), no ens podem queixar, els gossos s'han portat molt bé i ho han cobrat tot ràpidament, tot i que no han tingut massa feina. Ara esperem que entri el fred, que glaci una miqueta a Europa a veure si entren més aus migratòries. La qualitat de la foto és bastant dolenta, però que hi farem, allà hi ha els quatre coll-verts i els dos xarxets.

Per fi plou

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.

Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.

Senglar abans de Nadal

És diumenge al matí, hem quedat com quasi sempre al matí a l'hotel per decidir que farem, tot depèn del temps que faci; és força núvol, però ja no plou, així que anirem a mirar si cacem algun senglar, som pocs, avui només en Jesús, en Miquel, en Ramon P, en Dani, en Diego (de gosser) i jo; ens distribuïm les parades i ens anem a col·locar a lloc. A partir d'aquestes línies explicaré els fets en primera persona, doncs avui he tingut sort i he sigut jo el que l'ha mort, però l'hem caçat tots, encara que siguem pocs, tenim molt clares les parades i avui li toca a algú i demà a algú altre, repeteixo, el senglar d'avui l'hem caçat entre tota la colla, jo només he disparat.
A la primera parada on m'he posat, al costat d'un riuet, només arribar ja he sentit olor a llot mogut, senyal de que algun animal havia estat feia poc a l'aigua, estava tot bastant ben tapat, si hi havia algun senglar l'havíem de veure, tapàvem les sortides tant de davant com de darrera com dels costats, així que en Diego deixa anar els gossos i comença el ganxo; al cap de deu minuts veig com un dels podencs blancs d'en Diego dóna voltes insistentment a un canyer molt tupit, però no diu res, però al poc temps passa a escassos deu metres meus un senglar al trot, amb el podenc tapant-li mig cos, no puc disparar, però segueixo la jugada, en un moment el gos es separa del porc i aprofito per disparar, només un tret, no tinc temps a repetir, crido fort "PORC", surto del rierol per mirar que no marxi camp a través, no veig res, la parada de més endavant no tira, i la de darrera tampoc, els gossos criden al mig d'un canyer ple de bardisses i no es mouen de lloc, no puc atravessar el rec, i quan arriba en Diego em diu que hi ha sang, però ell no pot passar, per la reacció dels gossos no pot ser gaire lluny, ja tornarem després a buscar-lo.

Els camps estan molt tocats d'aquesta matinada, creiem que pot haver-hi més senglars, doncs hi ha cinc o sis passades a banda i banda de riu, però tot i que hem canviat les parades, res de res, al final de tot hi ha hagut un empait molt fort, però era una guilla, semblava que havíem de trobar-ne molts, però no, només un a primera hora i prou. Recollim els gossos i anem cap on havia de ser el senglar mort, en Ramon porta un parell d'estassabardés i comencem a fer el camí seguit pel porc. Ben aviat trobem el pas i força sang, comencem a entrar al canyer amb penes i treballs i al cap d'uns metres i moltes espines en Jesús diu "ja el veig", perfecte, trobat, estava a uns escassos vint metres d'on havia disparat, però quin lloc més tupit d'espines i canyes; ara només queda arrossegar-lo fins el cotxe, en Ramon i en Miquel ens van obrint pas i en Jesús, en Diego i jo l'estirem, ja està, ja hem sortit del "brut" i ara ja "només" queda el camp tou per arrossegar, però sense espines. foto de rigor i cap a cel·lebrar-ho. A veure que serà la propera setmana.

Quin desastre

És ben bé que amb el mal dia que feia ahir, les opcions de trobar algun senglar èren altes, doncs no, gens ni mica, la zona on estàvem semblava un passeig, gent, cotxes, motos, bicicletes i hem pres la decissió més correcte, recollir els estris i cap a casa, esperem que la setmana que vé faci més mal temps i els "domingueros" es quedin a casa, doncs a la zona on estàvem de senglars possiblement n'hi havia algun, doncs rastres d'aquesta matinada n'hi havia, només he pogut fer una foto de les Alberes enfarinades, a veure si fan baixar alguna becada.

Darrers dies de la Perdiu i el Faisà

El sis i el vuit de desembre van ser els dos darrers dies per caçar la perdiu i el faisà a Castelló d'Empúries, hi ha altres àrees privades de caça que ho allarguen tot el que els permet la llei, però a Castelló ho respectem molt, i ara, fins la temporada vinent ja no en caçarem més. De totes maneres, no és gens fàcil caçar-les, pot ser si que a l'interior de la península són més "Braves", però com a mínim s'aixequen dins el camp de tir, aquí per aconseguir aixecar una perdiu a prop s'ha d'haver caminat molt i molt abans.

El dia sis a primera hora vam anar a mirar si caçàvem algun faisà, i així va ser, després cap a esmorzar i a intentar caçar alguna perdiu, però només vam aconseguir caçar un parell de tords i un tudó.

El dia vuit vam repetir el mateix ritual, però el resultat va ser encara pitjor, ni perdius ni faisans, i això que vam anar tot el matí darrera les perdius, però van ser més espabilades que nosaltres, que hi farem, l'any que ve serà millor.

Com uns senyors

Aquest diumenge si que ha anat bé, de caçar no gaire, doncs hem caminat molt, hem vist alguna perdiu, però de caçar-ne, el que es diu caçar-ne, poc, de fet només dues, i un servidor ni tan sols va arribar a disparar, però el millor era el que ens esperava per esmorzar.

El matí es va llevar fresquet, però no massa per ser desembre, al cap de poca estona semblava que esàvem a mitja octubre, quina calor, però calor de veritat, més si tenim en compte que quan anem a caçar perdius no parem quiets, i això provoca que a part de la temperatura ambient, la corporal també hagi estat elevada; els pobres gossos, bassa que trobaven, bassa on es posaven, però nosaltres de cap a la feina. Com que el dia de cacera en general va ser fluixet, passarem a la mitja part, com que ja som uns senyors, hem fet un petit pot comú i ens em obsequiat amb una espatlla, no és ibèrica, però és del milloret que es pot trobar en porc blanc, i això ben amanit amb un bon oli i sucat amb unes bones tomates va fer que tinguéssim un molt bon esmorzar, a part del vi, tot i que a mi no m'agrada i m'he de conformar amb alguna altra beguda. Ara ja s'acaba la perdiu, de fet només queda dijous i divendres ( a Castelló tanquem aviat la perdiu), però si el temps acompanya, i sembla ser que sí, repetirem la foto, amb més o menys caça i amb l'espatllot més petit, però amb un bon esmorzar.