Calçotada a can Surroca

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si em descuido ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.

Clausura temporada 07/08

Ja feia força dies que no publicava res, però no hi havia massa cosa que explicar, hem probat diferents llocs per fer batudes però l'èxit ha estat nul, es mouen moltes guilles, però no els hi podem tirar, aquests darrers dies només estava permés el senglar. Fent aguaits si que se n'ha caçat algun, però com que no m'envien fotos, doncs no ho puc penjar, però anem al tema, el darrer dia de cacera oficial de la temporada 07/08.

En aquesta ocasió si que erem tota la colla, d'esquerra a dreta érem en Diego (gosser), en Cinto, en Jesús (a baix) en Dani, en Miquel, en Ramon P., en Bartomeu (gosser, a baix), en Francesc, en Quim (jo) i en Ramon R., i per esmorzar doncs una mica com cada cop, pernil i carn a la brasa, una bona manera de començar la jornada, i si després no hi ha sort, doncs no passa res.

Un cop ben tips, ens distribuïm i comença la cacera; va passant el matí i només es mouen guilles, cap senglar, o sigui que la cacera surt econòmica, ni un sol tret, que hi farem, no serà la millor manera d'acabar la temporada, però tampoc passa res, en general la temporada ha estat força bona. S'acaba la cacera, recollim els gossos i en aquesta ocasió, com ja ve siguent tradició, el darrer dia de cacera, anem, homes sols, a dinar a la barraca d'en Bartomeu, quin àpat més bo, aquí hi ha el menú: Pernil, cargols a la llauna, gambes a la planxa, cabrit a la brasa i pastissos de can Surroca, fantàstic. Per compromisos hem tingut algunes baixes, però s'han afagit en Martin i en Bonacuina i així hem sigut més colla.

Ara ens queda pendent un àpat amb les dones, que són les que ens aguanten, i després ja veurem que més va sortint.

Espero que els que sou caçadors hagiu tingut una bona temporada, i els que no ho sou, us hagi agradat aquest espai, a mida que vagin passant més coses a Castelló ho aniré penjant.

Darrer dia de cacera general

Aquest darrer diumenge ha estat l'últim dia per caçar la majoria d'espècies cinegèticament aprofitables del nostre territori, ara només queda el senglar fins el darrer diumenge de febrer, però des de que es va acabar la perdiu, a part de quatre ànecs un dia, i alguns altres algun altre dia, la meva colla ens hem dedicat més al senglar. Com gairebé tots els festius des de mitjans de desembre, quedem per fer un bon esmorzar calent i decidir quina zona caçarem. Aquest dia també érem pocs, per naps o per cols sempre hi ha algun imprevist, però com que cacem espais relativament petits, doncs ens en sortim prou be. Ens col·loquem a les parades, per un costat en Ramon P. i en Cinto de parada, en Diego amb els gossos i en Jesús acompanyan-lo per tapar les possibles retirades, i per l'altre costat estàvem l'Antonio i jo. Només començar hi ha un empait molt fort, una guilla que passa com un fantasma i s'encaua, seguim endavant, tapem el final d'un brut on força vegades hi ha algun porc, i al cap de poc es senten tres trets, es sentien els gossos com s'acostaven, però de cop es sent que van marxant al revés. Quan tornen seguim cap al darrer punt on es possible que hi hagi quelcom i en aquell moment arriba en Ramon R. per acabar de tapar, però no hi ha res més, quedem al punt de trobada habitual i esperem escoltar el relat dels protagonistes dels trets;

En Jesús diu "així d'alt (fent senyals de la mida), de sobte me l'he trobat contra meu a un metre escàs, he tingut el temps just de saltar per evitar l'embestida, hem deixat (amb en Diego) que el senglar passés entre els dos i un cop passat he tirat, se m'ha encasquillat l'arma però seguia prement el gallet, en Diego també ja tirat, però el senglar ha marxat, era enorme, estava molt aprop, ja m'agradaria veure que feu en aquest cas, tenia tot el morro blanc, que gran" més o menys anava així el relat, mentre encara estrava nerviós i maleint el fet d'haver errat el tret, que hi farem, unb altre dia hi haurà més sort. Espero recordar-me de fer alguna foto.

Ha sigut un bon dia

Aquest matí, com gairebé tots els diumenges després de la perdiu, hem quedat a la granja d'en Ramon P. per esmorzar i planificar la jornada. Primer fem el foc i a mida que arriba la resta de la colla anem posant la carn a coure. Avui érem en Ramon P, en Jesús, en Francesc, en Dani, en Ramon R, en Diego i jo, ens faltaven en Bartomeu que està de vacances, en Cinto que ens pensàvem que vindria i en Miquel que seguix lesionat, ànims i recupera't aviat que et trobem a faltar. Esmorzem pernil, xuies i xorissos, i distribuïm les parades, en Francesc, en Dani i en Jesús per un costat, en Ramon P, en Ramon R i jo per l'altre i en Diego amb els gossos.

Comencem a les 9 tocades i de moment molta tranquilitat, al cap de poc en Dani ha de marxar, doncs té la nena una mica malalta i en Jesús, que anava darrera el Diego per si reculava algun senglar s'avança i va a cobrir la parada que ha hagut de deixar en Dani; doncs just fet això, a la primera bardissa del segon tall brut, ens ha reculat un senglar, mala sort, només podia anar per un lloc i per allà ha marxat, seguim endavant, i a l'arribar a la cruïlla de Salins, els gossos comencen a anar fortíssims, ho teníem tot ben tancat, en Diego per un costat, en Jesús per l'altre i jo tancava la possible escapada per la Mugueta, al cap d'un moment, sento dos trets, els gossos segueixen molt forts, quan callen truco i no saben res, en Diego a tirat, el senglar hauria d'haver atravessat salins, però no ha vingut ni cap a mi ni cap en Jesús; en Jesús mira al mig del rec i els senglar era allà mort, fantàstic, ja en tenim un. Seguim endavant i anem cap a la darrera plantada, en Ramon P estava en una parada clau, en Ramon R i jo tapàvem les escapatòries cap al nord i en Francesc i en Jesús tapaven les del sud; els gossos tornen a agafar un rastre molt fort, sento un tret, al cap de poc tres més, veig en Ramon R en posició de tirar, però no, els gossos passen de llarg, sento soroll al mig de la plantada i de sobte, a escassos cinc metres meus passa un senglar, li tiro d'estocada, seguix corrent, surt al net, repeteixo el tret, seguix i qun vaig a tirar el tercer, veig que tomba, quin èxit, som pocs però ens en sortim força bé, i els gossos són uns fenòmens, a veure que farem la setmana que ve.

La meva primera Becada de l'any

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.

Uns quants ànecs més

Aquesta tarda, tot i que feia massa bo, he decidit tornar a mirar si entrava algun ànec, doncs ara hi ha aigua però ves a saber si deixarà d'haver-n'hi aviat, i de fet la cacera general s'acaba d'aquí a molt poquet, així que he trucat en Jesús i hem quedat a la mateixa bassa que vaig anar el divendres passat, quan he arribat he notat que el nivell d'aigua havia pujat ben bé una mà, i portant les botes baixes ens hem mullat una mica els peus, de totes maneres, no fa fred. S'ha anat acostant l'hora que suposadament havien d'entrar els primers ànecs, s'anava enfosquint, ens hem col·locat on crèiem que podien tenir pas els ànecs, i esperar que entressin; com és habitual, els primers d'arribar han estat els xarxets, però moltíssims menys que el darrer dia, després han començat a entrar els coll-verts, també bastant escassos, per sort, tant en Jesús com jo hem estat força fins tirant i hem aconseguit caçar quatre coll-verts (tres mascles i una femella) i dos xarxets (femelles), no ens podem queixar, els gossos s'han portat molt bé i ho han cobrat tot ràpidament, tot i que no han tingut massa feina. Ara esperem que entri el fred, que glaci una miqueta a Europa a veure si entren més aus migratòries. La qualitat de la foto és bastant dolenta, però que hi farem, allà hi ha els quatre coll-verts i els dos xarxets.

Per fi plou

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.

Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.