"Batuda a la Gallinera"

Aquest cop ens disposàvem a fer els bruts que hi ha per la zona entre la Gallinera i can Gusó amb l'esperança de trobar algun senglar, hi havia més gossos que caçadors, vam tapar els passos més probables i esperar, la veritat és que hi ha racons molt i molt embardissats on et pots trobar qualsevol cosa. De parada teníem en Jesús, en Dani mig mort de són, en Ramon mig coix, en Quico i jo, i de gossers teníem en Batomeu, en Francesc i en Sergi. Era un dia tapat, la temperatura era força agradable, no hi havia mosquits, però els gossers van quedar acrivillats pels tàbacs, la resta estàvem més o menys bé, es veia força tocat i la cosa pintava bé; es començava a sentir els gossos que trobaven alguna cosa, els gossers animant als gossos i al cap de poc ja sentim un tret, bona senyal, al cap d'un moment dos més, això ja no és tan bona senyal, o n'hi havia més d'un o la cosa pinta malament, efectivament, el senglar estava lluny, a la carrera i al mig de les herbes i en Ramon no l'ha tocat, els gossos a darrera, però s'ha escapat, llàstima, es veu que era molt gros, mentre esperem que arribin els gossos que falten en Ramon va a comprobar un possible pas i es torba de cares que li ve un altre senglar, ni se n'adona, i quan ho fa ja és massa tard, aquest cop un sol tret i ja n'hi ha prou, un senglanot d'uns 35 kg aproximadament, que serà ben bo, Enhorabona. Recuperem els gossos, tornem a col·locar-nos però ja s'està fent massa tard, recollim i cap a refrigerar-nos, no ha estast malament, però podia haver estat millor, vam trobar un pas per on se'ns van escapar alguns, que la propera vegada no quedarà buit. Els gossers van quedar xops, sobretot en Sergi, que no era coneixador de la zona; Això no es tan dur com a muntanya, però té el seu què, o no?
A veure com anirà la propera.