RECORDEU NOMÉS ES PODEN CAÇAR DOTZE TÓRTORES PER CAÇADOR I DIA

dijous, 16 d’octubre de 2008

La primera de la temporada

Abans de tot, em sap greu però he recomençat el blog una mica tard, pot ser per falta de temps, pot ser una mica per mandra, no ho sé ben be, però la qüestió és que ara m'he decidit a tornar-hi i intentaré ser el més constant possible, explicant les anècdotes, els esdeveniments i tot el que tingui relació amb la cacera a Castelló, vist des de la perspectiva de la meva colla i meva, així que comencem:
La mitja veda per nosaltres ha sigut bastant dolenta, per dir més, jo només vaig sortir el primer dia i no vaig tirar ni un sol tret, després vam començar el senglar, tampoc hi he anat gaire, però la cosa va anar una mica millor, però no gaire, però ara ha començat l'obertura general, la que realment m'agrada, no tinc fotos de la primera jornada perquè em vaig oblidar la càmera, va anar força bé, vam veure molta fauna, vam caminar molt i vam passar molta calor, a veure si la propera sortida si puc fer alguna foto.
Però ara arribem al dimecres, jo treballo, hi ha massa bonança pel meu gust, i després de treballar, vaig cap a dinar i a l'hora de fer el cafè (que jo no en faig, doncs no m'agrada el cafè), sóna el telèfon i és en Jesús que em demana ajuda, no falla, dia de cacera, surt sol, daina al canto, ja comença com l'any passat, però amb la particularitat que nosaltres, no considerem que una cacera sigui seriosa si no comporta un esforç important, i per no fallar a la tradició, en aquest cas, la daina estava aproximadament a uns 600 o 700m del camí més proper on poder arribar amb el cotxe, i és clar quan has d'arrossegar un animal de 90 Kg, mort per prats i terrossos, acabes trinxat, però al mateix temps satisfet, tarda complerta, ara ja està, carregada i a punt per escorxar i fer parts, això és la cacera, veure la presa, atansar-s'hi, abatre-la (si hi ha sort), arrossegar-la o carregar-la (depèn de si és major o menor) i deixar-la a punt pel consum.
Veieu aquí el triumfador de la jornada, segur que aquesta només serà la primera d'una colla que vindan.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Batuda conjunta amb Riumors

Ja torno a ser aquí, després de tenir aqust bloc força temps parat, aprofitant que hem fet una batuda juntament amb els caçadors de Fortià - Riumors pels danys a l'agricultura que senglars i daines van fent als conreus de la zona, i com que en aquestes ocasions sempre hi sol haver alguna anècdota, doncs he decidit, esporàdicament fins que no s'obri la cacera general, obrir un post sobre el que ha succeït aquest matí; normalment pels danys a l'agricultura solem fer aguaits i de moment no van malament del tot, però la zona afectada aquesta vegada era molt extensa i potser, la millor manera de fer-la era mitjançant la batuda; la veritat és que era complicat, moltíssims camps de blat de moro on el bestiar s'amagava i amb prou feines treien el nas, molta extensió, tant la banda de Castelló com la de Riumors, però s'havia de fer, i per això, aquest matí, ben d'hora, a les sis ens hem trobat la colla de Castelló per anar distribuint les parades de la nostra banda, mentrestant la colla de Riumors anava fent el mateix. El matí se llevat fred, ventós i humit, molt humit, només arribar a les parades s'han començat a veure els rastres deixats després de la pluja, ara només faltava trobar els animals. Als volts de les set es deixen anar els gossos, dos gossers per la banda de Castelló i quatre per la banda de Fortià - Riumors, cada cop la tramuntana bufava més fort i això feia que se sentissin els gossos ben aprop, però no era el cas, i fred, força fred, un servidor poc previsor ha passat fred, però de cop es comencen a sentir els primers trets, i després més i el fred s'esvaeix una mica, es senten més trets, teníem més o menys controlat el que hi podia haver a la nostra banda, un verro gran, una verra amb una godallada de senglars mitjanots i quatre daines, per tant, al sentir tants trets ja ens pensàvem que hi havia hagut una matança, fent números no podia quedar gaire res, però no, els animals no donaven la cara i els que ho feien estaven massa lluny, de totes maneres, entre en Santi i en Cinto ha aconseguit caçar una daina i un senglar dels joves, després els animals ja no han tornat a sortir dels conreus, al haver tanta extensió continuada de blat de moro, les bèsties no han sortit de la zona de cacera, però s'han aconseguit amagar de manera que els gossos no els han aconseguit trobar, que hi farem, a veure si la propera vegada els podem agafar millor.
En vistes de l'èxit, hem començat a recollir i al tornar cap on estava la gent, de lluny, veig el Suzuki d'en Francesc a baix d'un camí, jo encara estic lluny, i tot i que m'extranya que pugui maniobrar allà a baix, doncs m'ha semblat que hi allí hi havia arrossars, tampoc he fet massa cas, però quan he arribat i veig el cotxe clavat i una mà sortint de la finestra fent que parés, m'ha agafat una mena d'atac de riure que quan han arribat els reforços encara em durava, quin crac, havia de fer quinze metres marxa enrera i s'ha fotut de caps al camp, la resta ho podeu veure en aquest petit video.

video

Després de les peripècies cap a esmorzar i esperar a veure si la setmana que ve tenim encara més fortuna.

dimarts, 11 de març de 2008

Calçotada a can Surroca

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si em descuido ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.

dilluns, 25 de febrer de 2008

Clausura temporada 07/08

Ja feia força dies que no publicava res, però no hi havia massa cosa que explicar, hem probat diferents llocs per fer batudes però l'èxit ha estat nul, es mouen moltes guilles, però no els hi podem tirar, aquests darrers dies només estava permés el senglar. Fent aguaits si que se n'ha caçat algun, però com que no m'envien fotos, doncs no ho puc penjar, però anem al tema, el darrer dia de cacera oficial de la temporada 07/08.
En aquesta ocasió si que erem tota la colla, d'esquerra a dreta érem en Diego (gosser), en Cinto, en Jesús (a baix) en Dani, en Miquel, en Ramon P., en Bartomeu (gosser, a baix), en Francesc, en Quim (jo) i en Ramon R., i per esmorzar doncs una mica com cada cop, pernil i carn a la brasa, una bona manera de començar la jornada, i si després no hi ha sort, doncs no passa res.
Un cop ben tips, ens distribuïm i comença la cacera; va passant el matí i només es mouen guilles, cap senglar, o sigui que la cacera surt econòmica, ni un sol tret, que hi farem, no serà la millor manera d'acabar la temporada, però tampoc passa res, en general la temporada ha estat força bona. S'acaba la cacera, recollim els gossos i en aquesta ocasió, com ja ve siguent tradició, el darrer dia de cacera, anem, homes sols, a dinar a la barraca d'en Bartomeu, quin àpat més bo, aquí hi ha el menú: Pernil, cargols a la llauna, gambes a la planxa, cabrit a la brasa i pastissos de can Surroca, fantàstic. Per compromisos hem tingut algunes baixes, però s'han afagit en Martin i en Bonacuina i així hem sigut més colla.
Ara ens queda pendent un àpat amb les dones, que són les que ens aguanten, i després ja veurem que més va sortint.
Espero que els que sou caçadors hagiu tingut una bona temporada, i els que no ho sou, us hagi agradat aquest espai, a mida que vagin passant més coses a Castelló ho aniré penjant.

dilluns, 4 de febrer de 2008

Darrer dia de cacera general

Aquest darrer diumenge ha estat l'últim dia per caçar la majoria d'espècies cinegèticament aprofitables del nostre territori, ara només queda el senglar fins el darrer diumenge de febrer, però des de que es va acabar la perdiu, a part de quatre ànecs un dia, i alguns altres algun altre dia, la meva colla ens hem dedicat més al senglar. Com gairebé tots els festius des de mitjans de desembre, quedem per fer un bon esmorzar calent i decidir quina zona caçarem. Aquest dia també érem pocs, per naps o per cols sempre hi ha algun imprevist, però com que cacem espais relativament petits, doncs ens en sortim prou be. Ens col·loquem a les parades, per un costat en Ramon P. i en Cinto de parada, en Diego amb els gossos i en Jesús acompanyan-lo per tapar les possibles retirades, i per l'altre costat estàvem l'Antonio i jo. Només començar hi ha un empait molt fort, una guilla que passa com un fantasma i s'encaua, seguim endavant, tapem el final d'un brut on força vegades hi ha algun porc, i al cap de poc es senten tres trets, es sentien els gossos com s'acostaven, però de cop es sent que van marxant al revés. Quan tornen seguim cap al darrer punt on es possible que hi hagi quelcom i en aquell moment arriba en Ramon R. per acabar de tapar, però no hi ha res més, quedem al punt de trobada habitual i esperem escoltar el relat dels protagonistes dels trets;
En Jesús diu "així d'alt (fent senyals de la mida), de sobte me l'he trobat contra meu a un metre escàs, he tingut el temps just de saltar per evitar l'embestida, hem deixat (amb en Diego) que el senglar passés entre els dos i un cop passat he tirat, se m'ha encasquillat l'arma però seguia prement el gallet, en Diego també ja tirat, però el senglar ha marxat, era enorme, estava molt aprop, ja m'agradaria veure que feu en aquest cas, tenia tot el morro blanc, que gran" més o menys anava així el relat, mentre encara estrava nerviós i maleint el fet d'haver errat el tret, que hi farem, unb altre dia hi haurà més sort. Espero recordar-me de fer alguna foto.

diumenge, 20 de gener de 2008

Ha sigut un bon dia

Aquest matí, com gairebé tots els diumenges després de la perdiu, hem quedat a la granja d'en Ramon P. per esmorzar i planificar la jornada. Primer fem el foc i a mida que arriba la resta de la colla anem posant la carn a coure. Avui érem en Ramon P, en Jesús, en Francesc, en Dani, en Ramon R, en Diego i jo, ens faltaven en Bartomeu que està de vacances, en Cinto que ens pensàvem que vindria i en Miquel que seguix lesionat, ànims i recupera't aviat que et trobem a faltar. Esmorzem pernil, xuies i xorissos, i distribuïm les parades, en Francesc, en Dani i en Jesús per un costat, en Ramon P, en Ramon R i jo per l'altre i en Diego amb els gossos.
Comencem a les 9 tocades i de moment molta tranquilitat, al cap de poc en Dani ha de marxar, doncs té la nena una mica malalta i en Jesús, que anava darrera el Diego per si reculava algun senglar s'avança i va a cobrir la parada que ha hagut de deixar en Dani; doncs just fet això, a la primera bardissa del segon tall brut, ens ha reculat un senglar, mala sort, només podia anar per un lloc i per allà ha marxat, seguim endavant, i a l'arribar a la cruïlla de Salins, els gossos comencen a anar fortíssims, ho teníem tot ben tancat, en Diego per un costat, en Jesús per l'altre i jo tancava la possible escapada per la Mugueta, al cap d'un moment, sento dos trets, els gossos segueixen molt forts, quan callen truco i no saben res, en Diego a tirat, el senglar hauria d'haver atravessat salins, però no ha vingut ni cap a mi ni cap en Jesús; en Jesús mira al mig del rec i els senglar era allà mort, fantàstic, ja en tenim un. Seguim endavant i anem cap a la darrera plantada, en Ramon P estava en una parada clau, en Ramon R i jo tapàvem les escapatòries cap al nord i en Francesc i en Jesús tapaven les del sud; els gossos tornen a agafar un rastre molt fort, sento un tret, al cap de poc tres més, veig en Ramon R en posició de tirar, però no, els gossos passen de llarg, sento soroll al mig de la plantada i de sobte, a escassos cinc metres meus passa un senglar, li tiro d'estocada, seguix corrent, surt al net, repeteixo el tret, seguix i qun vaig a tirar el tercer, veig que tomba, quin èxit, som pocs però ens en sortim força bé, i els gossos són uns fenòmens, a veure que farem la setmana que ve.

divendres, 11 de gener de 2008

La meva primera Becada de l'any

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.