RECORDEU NOMÉS ES PODEN CAÇAR DOTZE TÓRTORES PER CAÇADOR I DIA

dimarts, 11 de març del 2008

Calçotada a can Surroca

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si em descuido ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.