RECORDEU NOMÉS ES PODEN CAÇAR DOTZE TÓRTORES PER CAÇADOR I DIA

dijous, 1 de novembre de 2007

Tots Sants

Aquest matí, com gairebé tots els festius hem anat a mirar si fèiem alguna perdiu, i com sempre, la cosa pintava malament, poques perdius, molt disperses i a més molt esquiues, i ves per on, quan decidim anar cap esmorzar, en Miquel i jo passem per unes pomeres i en Jesús, en Ramon P i en Dani per unes altres, en Miquel em fa un senyal, i d'on estaven els altres cap a nosaltres ens surten quatre daines, una bastant gran dues de mitjanes i una de més petita, de totes maneres no passen gaire a prop, però s'ha d'intentar, tirem, les bales passen molt a prop, però no les toquem, s'atansen a unes altres pomeres i en lloc de passar per dintre, les saltaven, si si, tal com ho dic, les saltaven, comencem a còrrer camps a través, les tornem a veure, tornem a tirar, encara més lluny, i res, comencen a marxar ràpidament i en Doc, el meu breton, les persegueix com mai l'havia vist, per mi que n'ha queixalat alguna, doncs anava tant enganxat a elles que és el que m'imagino, jo ja em penso que m'he quedat sense gos, doncs tenia tota la pinta de marxar darrera d'elles anés on anés, però per sort, al cap d'una estoneta torna corrents, es deuen haver escapat, anem reculant i comencem a sentir trets i més trets, sóna el telèfon i ens diuen que anem amb compte que puja una daina ferida per on som nosaltres, i efectivament pujava una daina però de ferida res, amb una alegria que portava, i nosaltres sense bales, la seguim una estoneta però no trobem res; on s'havia parart hi havia quatre gotetes de sang, però res escandalós, pot ser s'ho va fer sola o alguna bala la va rossar, tornem i esmorzem i en això que torna a sonar el telèfon, l'Antonio Miguel que ha trobat una daina mig morta amb dos trets, efectivament, era la nostra, la que havíem vist era alguna altra, en fi, tota una historieta amb final feliç, i gràcies a l'Antonio que va ser honrat i ens va trucar, depèn de qui possiblement se l'haguès quedat. A veure que passarà el poper dia, sempre hi ha alguna sorpresa aquí a Castelló.