Diumenge 28 d'octubre

En aquesta ocasió, altra cop ens faltava en Dani, que ara està a París, tornàvem a quedar en Jesús, en Miquel, en Ramon P i jo per mirar de fer algunes perdius, de bon matí ja comencem amb el tema de que en Francesc el divendres va caçar 3 senglars, 3 més, ja tenim molta carn, a veure si tornen a obrir l'escorxador per comercialitzar la carn de caça i podem fer uns calerons, mal que sigui per pagar la munició, doncs ja fa massa que està tancat. Bé, doncs al que anàvem, ens dirigim cap el nostre santuari de l'ermita de Sant Antoni, baixem els gossos, ens preparem i comencem a caminar, i caminar, i caminar, es veu alguna perdiu llunyana, les seguim, però res, en Jesús i en Ramon en seguixen un grup i en Miquel i jo un altre, però el resultat idèntic, reculem sobre els nostres passos, i a uns 300m hi havia una volada gran, però encara estàvem al camp anterior que s'aixequen i creuen la carretera de Roses, increïble, ens acostem i al final d'un camí en veiem més, les seguim cobrin més o menys el terreny i quany menys t'ho esperes, un batre d'ales molt fort, un faisà, pum, a la butxaca, després comencen a sortir perdius per les pomeres, però molt esquiues, anem fent per les vores i després de molt voltar en cacem una. Quin mèrit, sembla mentida que amb tanta estona només una, però ja hi estem acostumats, anem cap esmorzar i pel camí cau un becadell. Esmorzem, carreguem piles, de munició no gaire, doncs hem tirat molt poc i tornem-hi; caminar, caminar i més caminar, ens repartim, veiem un altre grupet de perdius i cap a darrera. Al final d'una vora de tamarius es comencen a aixecar perdius i ai ai ai!!! Un tret, una perdiu a terra, al cap d'uns segons es torna a aixecar i marxa volant, un altre tret, plomes, un segon tret, més plomes i la perdiu que marxa i atravessa la següent vora de tamarius, nosaltres deseperats, anem a trobarnos amb els de l'altre costat, i han vist com la perdiu de les plomes s'havia parat al costat d'un petit rec, van els gossos cap allà i encara es torna a aixecar, però només a un pam de terra i als 50m els gossos l'han pogut agafar, aquesta munició és una porqueria, perquè podem tirar més bé o més malament, però quan veus que clarament has tocat un animal i se'n va ferit això fa molta ràbia, encara bo vam trobar la segona perdiu, però les que es deuen arribar a morir ves a saber on. En Miquel i jo ja marxem, i a l'arribar al cotxe ens trobem uns conillers que es queixen també dels perdigons, que hi farem cumplir les normes, absurdes o precipitades a vegades, però les minories les hem de cumplir. Encara en Jesús i en Ramon van tenir temps de fer un altre faisà, així que al final 2 faisans, 2 perdius i un becadell, al final no ha anat tan malament, a veure com anirà la propera.