Senglar abans de Nadal

És diumenge al matí, hem quedat com quasi sempre al matí a l'hotel per decidir que farem, tot depèn del temps que faci; és força núvol, però ja no plou, així que anirem a mirar si cacem algun senglar, som pocs, avui només en Jesús, en Miquel, en Ramon P, en Dani, en Diego (de gosser) i jo; ens distribuïm les parades i ens anem a col·locar a lloc. A partir d'aquestes línies explicaré els fets en primera persona, doncs avui he tingut sort i he sigut jo el que l'ha mort, però l'hem caçat tots, encara que siguem pocs, tenim molt clares les parades i avui li toca a algú i demà a algú altre, repeteixo, el senglar d'avui l'hem caçat entre tota la colla, jo només he disparat.
A la primera parada on m'he posat, al costat d'un riuet, només arribar ja he sentit olor a llot mogut, senyal de que algun animal havia estat feia poc a l'aigua, estava tot bastant ben tapat, si hi havia algun senglar l'havíem de veure, tapàvem les sortides tant de davant com de darrera com dels costats, així que en Diego deixa anar els gossos i comença el ganxo; al cap de deu minuts veig com un dels podencs blancs d'en Diego dóna voltes insistentment a un canyer molt tupit, però no diu res, però al poc temps passa a escassos deu metres meus un senglar al trot, amb el podenc tapant-li mig cos, no puc disparar, però segueixo la jugada, en un moment el gos es separa del porc i aprofito per disparar, només un tret, no tinc temps a repetir, crido fort "PORC", surto del rierol per mirar que no marxi camp a través, no veig res, la parada de més endavant no tira, i la de darrera tampoc, els gossos criden al mig d'un canyer ple de bardisses i no es mouen de lloc, no puc atravessar el rec, i quan arriba en Diego em diu que hi ha sang, però ell no pot passar, per la reacció dels gossos no pot ser gaire lluny, ja tornarem després a buscar-lo.

Els camps estan molt tocats d'aquesta matinada, creiem que pot haver-hi més senglars, doncs hi ha cinc o sis passades a banda i banda de riu, però tot i que hem canviat les parades, res de res, al final de tot hi ha hagut un empait molt fort, però era una guilla, semblava que havíem de trobar-ne molts, però no, només un a primera hora i prou. Recollim els gossos i anem cap on havia de ser el senglar mort, en Ramon porta un parell d'estassabardés i comencem a fer el camí seguit pel porc. Ben aviat trobem el pas i força sang, comencem a entrar al canyer amb penes i treballs i al cap d'uns metres i moltes espines en Jesús diu "ja el veig", perfecte, trobat, estava a uns escassos vint metres d'on havia disparat, però quin lloc més tupit d'espines i canyes; ara només queda arrossegar-lo fins el cotxe, en Ramon i en Miquel ens van obrint pas i en Jesús, en Diego i jo l'estirem, ja està, ja hem sortit del "brut" i ara ja "només" queda el camp tou per arrossegar, però sense espines. foto de rigor i cap a cel·lebrar-ho. A veure que serà la propera setmana.