RECORDEU NOMÉS ES PODEN CAÇAR DOTZE TÓRTORES PER CAÇADOR I DIA

divendres, 4 de gener de 2008

Per fi plou

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.
Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.

1 comentari:

els nens de la casa ha dit...

Ja era hora que ens visités la pluja!!!! la imatge de l'arc de sant Martí, vista en directe tenia que ser fantàstica