Lord Cannonball
Animal Hunter
Avui és 15 d’octubre del 2007, el dia en que molts bloggers d’arreu del món ens unim per escriure un text sobre la nostra visió del MEDI AMBIENT, en el meu cas, en aquest blog, el tema estarà relacionat amb el món de la cacera, un esport que m’apassiona i que tantes i tantes vegades, gràcies als interessos d’algú amb recursos i d’altres a “escopeteros” fa que es tingui una visió no del tot realista del que és en realitat. Espero que aquest escrit aclareixi una mica el tema i al mateix temps ajudi a fer faci reflexionar a la gent que té poder que cal fer alguna cosa per aturar la destrucció del medi.
Sóc caçador, però això no vol dir que no m’estimi la natura, sortir a caçar significa endinsar-se al camp, al bosc, allunyar-se de les masses consumistes, respirar, caminar, observar i si hi ha sort caçar algun animal. El que veig cada dia que surto, és com hi ha més deixadesa en el món rural, la gent que sempre havia viscut amb harmonia amb l’entorn, cada cop més, estan abandonat les tasques pròpies del camp amb la corresponent degradació del medi, no penso criticar-los, doncs la gent ha de viure, i moltes vegades per falta de recursos, d’altres per polítiques equivocades acaben portant al pagès a buscar altres vies de subsistència.
El caçador, avui en dia, és dels pocs que coneix el seu entorn, una espècie en extinció a causa de falsos ecologistes que es pinten de vert sense saber realment que és ecològic i que no, i que només es mouen pels seus propis interessos. D’acord que moltes vegades per deixadesa el nostre col·lectiu s’ha fet i es fa de mal veure, però no es port posar a tothom dins del mateix sac. A Castelló tenim el “privilegi” de ser els primers en utilitzar munició no de plom, munició més ecològica, no ha estat per iniciativa pròpia, però creiem que tothom acabarà fent servir municions alternatives; de totes maneres, aquí no s’ha mort cap ànec per ingestió de plom (plumbisme) , en canvi són milers els que es moren pel mal estat de les aigües (butulisme) del Parc, però això serà tema en un altre dia.
Esperem que iniciatives com aquestes ajudin a fer que el món on vivim sigui més saludable.
Sóc caçador, però això no vol dir que no m’estimi la natura, sortir a caçar significa endinsar-se al camp, al bosc, allunyar-se de les masses consumistes, respirar, caminar, observar i si hi ha sort caçar algun animal. El que veig cada dia que surto, és com hi ha més deixadesa en el món rural, la gent que sempre havia viscut amb harmonia amb l’entorn, cada cop més, estan abandonat les tasques pròpies del camp amb la corresponent degradació del medi, no penso criticar-los, doncs la gent ha de viure, i moltes vegades per falta de recursos, d’altres per polítiques equivocades acaben portant al pagès a buscar altres vies de subsistència.
El caçador, avui en dia, és dels pocs que coneix el seu entorn, una espècie en extinció a causa de falsos ecologistes que es pinten de vert sense saber realment que és ecològic i que no, i que només es mouen pels seus propis interessos. D’acord que moltes vegades per deixadesa el nostre col·lectiu s’ha fet i es fa de mal veure, però no es port posar a tothom dins del mateix sac. A Castelló tenim el “privilegi” de ser els primers en utilitzar munició no de plom, munició més ecològica, no ha estat per iniciativa pròpia, però creiem que tothom acabarà fent servir municions alternatives; de totes maneres, aquí no s’ha mort cap ànec per ingestió de plom (plumbisme) , en canvi són milers els que es moren pel mal estat de les aigües (butulisme) del Parc, però això serà tema en un altre dia.
Esperem que iniciatives com aquestes ajudin a fer que el món on vivim sigui més saludable.
1 comentari:
jo penso que us haurien de subvencionar la municio sense plom, a vosaltres i a tots els caçadors, pel que tinc entès la munició sense plom és molt cara i per això la majoria no la fa servir. El blog action day, tot un èxit. un ptó.
Publica un comentari a l'entrada