La primera de la temporada

Abans de tot, em sap greu però he recomençat el blog una mica tard, pot ser per falta de temps, pot ser una mica per mandra, no ho sé ben be, però la qüestió és que ara m'he decidit a tornar-hi i intentaré ser el més constant possible, explicant les anècdotes, els esdeveniments i tot el que tingui relació amb la cacera a Castelló, vist des de la perspectiva de la meva colla i meva, així que comencem:
La mitja veda per nosaltres ha sigut bastant dolenta, per dir més, jo només vaig sortir el primer dia i no vaig tirar ni un sol tret, després vam començar el senglar, tampoc hi he anat gaire, però la cosa va anar una mica millor, però no gaire, però ara ha començat l'obertura general, la que realment m'agrada, no tinc fotos de la primera jornada perquè em vaig oblidar la càmera, va anar força bé, vam veure molta fauna, vam caminar molt i vam passar molta calor, a veure si la propera sortida si puc fer alguna foto.
Però ara arribem al dimecres, jo treballo, hi ha massa bonança pel meu gust, i després de treballar, vaig cap a dinar i a l'hora de fer el cafè (que jo no en faig, doncs no m'agrada el cafè), sóna el telèfon i és en Jesús que em demana ajuda, no falla, dia de cacera, surt sol, daina al canto, ja comença com l'any passat, però amb la particularitat que nosaltres, no considerem que una cacera sigui seriosa si no comporta un esforç important, i per no fallar a la tradició, en aquest cas, la daina estava aproximadament a uns 600 o 700m del camí més proper on poder arribar amb el cotxe, i és clar quan has d'arrossegar un animal de 90 Kg, mort per prats i terrossos, acabes trinxat, però al mateix temps satisfet, tarda complerta, ara ja està, carregada i a punt per escorxar i fer parts, això és la cacera, veure la presa, atansar-s'hi, abatre-la (si hi ha sort), arrossegar-la o carregar-la (depèn de si és major o menor) i deixar-la a punt pel consum.
Veieu aquí el triumfador de la jornada, segur que aquesta només serà la primera d'una colla que vindan.

Batuda conjunta amb Riumors

Ja torno a ser aquí, després de tenir aqust bloc força temps parat, aprofitant que hem fet una batuda juntament amb els caçadors de Fortià - Riumors pels danys a l'agricultura que senglars i daines van fent als conreus de la zona, i com que en aquestes ocasions sempre hi sol haver alguna anècdota, doncs he decidit, esporàdicament fins que no s'obri la cacera general, obrir un post sobre el que ha succeït aquest matí; normalment pels danys a l'agricultura solem fer aguaits i de moment no van malament del tot, però la zona afectada aquesta vegada era molt extensa i potser, la millor manera de fer-la era mitjançant la batuda; la veritat és que era complicat, moltíssims camps de blat de moro on el bestiar s'amagava i amb prou feines treien el nas, molta extensió, tant la banda de Castelló com la de Riumors, però s'havia de fer, i per això, aquest matí, ben d'hora, a les sis ens hem trobat la colla de Castelló per anar distribuint les parades de la nostra banda, mentrestant la colla de Riumors anava fent el mateix. El matí se llevat fred, ventós i humit, molt humit, només arribar a les parades s'han començat a veure els rastres deixats després de la pluja, ara només faltava trobar els animals. Als volts de les set es deixen anar els gossos, dos gossers per la banda de Castelló i quatre per la banda de Fortià - Riumors, cada cop la tramuntana bufava més fort i això feia que se sentissin els gossos ben aprop, però no era el cas, i fred, força fred, un servidor poc previsor ha passat fred, però de cop es comencen a sentir els primers trets, i després més i el fred s'esvaeix una mica, es senten més trets, teníem més o menys controlat el que hi podia haver a la nostra banda, un verro gran, una verra amb una godallada de senglars mitjanots i quatre daines, per tant, al sentir tants trets ja ens pensàvem que hi havia hagut una matança, fent números no podia quedar gaire res, però no, els animals no donaven la cara i els que ho feien estaven massa lluny, de totes maneres, entre en Santi i en Cinto ha aconseguit caçar una daina i un senglar dels joves, després els animals ja no han tornat a sortir dels conreus, al haver tanta extensió continuada de blat de moro, les bèsties no han sortit de la zona de cacera, però s'han aconseguit amagar de manera que els gossos no els han aconseguit trobar, que hi farem, a veure si la propera vegada els podem agafar millor.

En vistes de l'èxit, hem començat a recollir i al tornar cap on estava la gent, de lluny, veig el Suzuki d'en Francesc a baix d'un camí, jo encara estic lluny, i tot i que m'extranya que pugui maniobrar allà a baix, doncs m'ha semblat que hi allí hi havia arrossars, tampoc he fet massa cas, però quan he arribat i veig el cotxe clavat i una mà sortint de la finestra fent que parés, m'ha agafat una mena d'atac de riure que quan han arribat els reforços encara em durava, quin crac, havia de fer quinze metres marxa enrera i s'ha fotut de caps al camp, la resta ho podeu veure en aquest petit video.

Després de les peripècies cap a esmorzar i esperar a veure si la setmana que ve tenim encara més fortuna.

Calçotada a can Surroca

Ara feia dies que no actualitzava els blogs, he estat travessant una mandra profunda que m’emboirava la ment i m’impedia redactar noves entrades, de material en tenia, però era més fort que jo, molta mandra, però ja m’ha passat i per celebrar-ho us explicaré com va anar la darrera calçotada que vam fer amb la colla de cacera.
De fet la vam fer el passat 2 de març, no hi érem tota la colla però Déu n’hi do, en aquesta ocasió també hi estaven convidades les dones, doncs això dels calçots ens agrada a gairebé tots. Al mig dia vam començar a anar cap a la barraca d’en Surroca per preparar-ho tot, en Miquel feia poc que n’havia fet una amb uns nois de Tarragona, i ens va ensenyar com ho preparaven ells, bastant més pràctic que nosaltres, enfilats els calçots en un filferro, fantàstic per girar-los. Comencem a preparar les brases amb branques primes d’olivera, doncs no es tracta de fer caliu, si no una bona flama i quan el foc agafa fort, els calçots a sobre i esperar que suïn; mentrestant, anem preparant el foc amb llenya per en aquesta ocasió fer un bon caliu per coure la carn pel segon plat. Un cop ben cuits els calçots, cap a taula, la Judit B i en Jesús han preparat un romesco fabulós, per llepar-se els dits, jo fent fotos si em descuido ni en menjo, han desaparegut en un moment, senyal que eren bons. De segon carn a la brasa, botifarra picant, botifarra negre, xuies, ... per quedar ben tips, i per postres, pastissos de can Surroca, garantia de que són bons. Al final, mentre la mainada jugava, els “grans” em fet una mica de sobretaula abans de recollir i tornar cap a casa. Haurem de mirar de repetir-ho aviat, si no és amb calçots, amb alguna altra cosa, però aquesta àpats amb colla sempre ban be. Al dinar érem tots aquests: Jesús i la Judit B., en Bartomeu (Surroca) i la Rosi, en Francesc i la Marta amb l’Oriol i en Francesc (els fills), en Miquel i la Judit P. amb en Joan (fill), en Dani i la Sara amb l’Arianna (filla) i finalment la Lídia i jo, en faltaven alguns per compromisos familiars, a veure si a la propera hi podem ser tots. Mireu les fotos dels devoradors de calçots.

Clausura temporada 07/08

Ja feia força dies que no publicava res, però no hi havia massa cosa que explicar, hem probat diferents llocs per fer batudes però l'èxit ha estat nul, es mouen moltes guilles, però no els hi podem tirar, aquests darrers dies només estava permés el senglar. Fent aguaits si que se n'ha caçat algun, però com que no m'envien fotos, doncs no ho puc penjar, però anem al tema, el darrer dia de cacera oficial de la temporada 07/08.

En aquesta ocasió si que erem tota la colla, d'esquerra a dreta érem en Diego (gosser), en Cinto, en Jesús (a baix) en Dani, en Miquel, en Ramon P., en Bartomeu (gosser, a baix), en Francesc, en Quim (jo) i en Ramon R., i per esmorzar doncs una mica com cada cop, pernil i carn a la brasa, una bona manera de començar la jornada, i si després no hi ha sort, doncs no passa res.

Un cop ben tips, ens distribuïm i comença la cacera; va passant el matí i només es mouen guilles, cap senglar, o sigui que la cacera surt econòmica, ni un sol tret, que hi farem, no serà la millor manera d'acabar la temporada, però tampoc passa res, en general la temporada ha estat força bona. S'acaba la cacera, recollim els gossos i en aquesta ocasió, com ja ve siguent tradició, el darrer dia de cacera, anem, homes sols, a dinar a la barraca d'en Bartomeu, quin àpat més bo, aquí hi ha el menú: Pernil, cargols a la llauna, gambes a la planxa, cabrit a la brasa i pastissos de can Surroca, fantàstic. Per compromisos hem tingut algunes baixes, però s'han afagit en Martin i en Bonacuina i així hem sigut més colla.

Ara ens queda pendent un àpat amb les dones, que són les que ens aguanten, i després ja veurem que més va sortint.

Espero que els que sou caçadors hagiu tingut una bona temporada, i els que no ho sou, us hagi agradat aquest espai, a mida que vagin passant més coses a Castelló ho aniré penjant.

Darrer dia de cacera general

Aquest darrer diumenge ha estat l'últim dia per caçar la majoria d'espècies cinegèticament aprofitables del nostre territori, ara només queda el senglar fins el darrer diumenge de febrer, però des de que es va acabar la perdiu, a part de quatre ànecs un dia, i alguns altres algun altre dia, la meva colla ens hem dedicat més al senglar. Com gairebé tots els festius des de mitjans de desembre, quedem per fer un bon esmorzar calent i decidir quina zona caçarem. Aquest dia també érem pocs, per naps o per cols sempre hi ha algun imprevist, però com que cacem espais relativament petits, doncs ens en sortim prou be. Ens col·loquem a les parades, per un costat en Ramon P. i en Cinto de parada, en Diego amb els gossos i en Jesús acompanyan-lo per tapar les possibles retirades, i per l'altre costat estàvem l'Antonio i jo. Només començar hi ha un empait molt fort, una guilla que passa com un fantasma i s'encaua, seguim endavant, tapem el final d'un brut on força vegades hi ha algun porc, i al cap de poc es senten tres trets, es sentien els gossos com s'acostaven, però de cop es sent que van marxant al revés. Quan tornen seguim cap al darrer punt on es possible que hi hagi quelcom i en aquell moment arriba en Ramon R. per acabar de tapar, però no hi ha res més, quedem al punt de trobada habitual i esperem escoltar el relat dels protagonistes dels trets;

En Jesús diu "així d'alt (fent senyals de la mida), de sobte me l'he trobat contra meu a un metre escàs, he tingut el temps just de saltar per evitar l'embestida, hem deixat (amb en Diego) que el senglar passés entre els dos i un cop passat he tirat, se m'ha encasquillat l'arma però seguia prement el gallet, en Diego també ja tirat, però el senglar ha marxat, era enorme, estava molt aprop, ja m'agradaria veure que feu en aquest cas, tenia tot el morro blanc, que gran" més o menys anava així el relat, mentre encara estrava nerviós i maleint el fet d'haver errat el tret, que hi farem, unb altre dia hi haurà més sort. Espero recordar-me de fer alguna foto.

Ha sigut un bon dia

Aquest matí, com gairebé tots els diumenges després de la perdiu, hem quedat a la granja d'en Ramon P. per esmorzar i planificar la jornada. Primer fem el foc i a mida que arriba la resta de la colla anem posant la carn a coure. Avui érem en Ramon P, en Jesús, en Francesc, en Dani, en Ramon R, en Diego i jo, ens faltaven en Bartomeu que està de vacances, en Cinto que ens pensàvem que vindria i en Miquel que seguix lesionat, ànims i recupera't aviat que et trobem a faltar. Esmorzem pernil, xuies i xorissos, i distribuïm les parades, en Francesc, en Dani i en Jesús per un costat, en Ramon P, en Ramon R i jo per l'altre i en Diego amb els gossos.

Comencem a les 9 tocades i de moment molta tranquilitat, al cap de poc en Dani ha de marxar, doncs té la nena una mica malalta i en Jesús, que anava darrera el Diego per si reculava algun senglar s'avança i va a cobrir la parada que ha hagut de deixar en Dani; doncs just fet això, a la primera bardissa del segon tall brut, ens ha reculat un senglar, mala sort, només podia anar per un lloc i per allà ha marxat, seguim endavant, i a l'arribar a la cruïlla de Salins, els gossos comencen a anar fortíssims, ho teníem tot ben tancat, en Diego per un costat, en Jesús per l'altre i jo tancava la possible escapada per la Mugueta, al cap d'un moment, sento dos trets, els gossos segueixen molt forts, quan callen truco i no saben res, en Diego a tirat, el senglar hauria d'haver atravessat salins, però no ha vingut ni cap a mi ni cap en Jesús; en Jesús mira al mig del rec i els senglar era allà mort, fantàstic, ja en tenim un. Seguim endavant i anem cap a la darrera plantada, en Ramon P estava en una parada clau, en Ramon R i jo tapàvem les escapatòries cap al nord i en Francesc i en Jesús tapaven les del sud; els gossos tornen a agafar un rastre molt fort, sento un tret, al cap de poc tres més, veig en Ramon R en posició de tirar, però no, els gossos passen de llarg, sento soroll al mig de la plantada i de sobte, a escassos cinc metres meus passa un senglar, li tiro d'estocada, seguix corrent, surt al net, repeteixo el tret, seguix i qun vaig a tirar el tercer, veig que tomba, quin èxit, som pocs però ens en sortim força bé, i els gossos són uns fenòmens, a veure que farem la setmana que ve.

La meva primera Becada de l'any

I possiblement serà l'única, no fa ni fred ni neva a l'Albera, per tant les becades es deuen quedar a muntanya, aquesta devia estar despistada o perduda. De fet, suposo que és la becada que vam veure fa un mes aproximadament, aquí mateix, al costat de casa, pocs dies després de veure-la per primera vegada, vaig anar a veure si la trobava però no, avui hi he tornat, per fer la riba de la Muga des de casa fins al final del terme, i poc després de començar la cacera, en Doc (breton) l'ha trobada, li ha fet una petita mostra però s'ha aixecat de seguida, temps just de tirar un tret i prou, si no l'hagués cobrat en Doc em pensava que no l'havia tocat, que ràpides que arriben a ser, després he seguit més riu amunt i m'ha sortit una parella de becadells, però només n'he pogut caçar un, aquí us deixo la foto dels ocell dels ocells de bec llarg. A veure si aquesta tarda puc tornar a caçar i penjar alguna anècdota més, però es que la becada m'ha fet tanta il·lusió que no m'he pogut esperar al final de la jornada.

Uns quants ànecs més

Aquesta tarda, tot i que feia massa bo, he decidit tornar a mirar si entrava algun ànec, doncs ara hi ha aigua però ves a saber si deixarà d'haver-n'hi aviat, i de fet la cacera general s'acaba d'aquí a molt poquet, així que he trucat en Jesús i hem quedat a la mateixa bassa que vaig anar el divendres passat, quan he arribat he notat que el nivell d'aigua havia pujat ben bé una mà, i portant les botes baixes ens hem mullat una mica els peus, de totes maneres, no fa fred. S'ha anat acostant l'hora que suposadament havien d'entrar els primers ànecs, s'anava enfosquint, ens hem col·locat on crèiem que podien tenir pas els ànecs, i esperar que entressin; com és habitual, els primers d'arribar han estat els xarxets, però moltíssims menys que el darrer dia, després han començat a entrar els coll-verts, també bastant escassos, per sort, tant en Jesús com jo hem estat força fins tirant i hem aconseguit caçar quatre coll-verts (tres mascles i una femella) i dos xarxets (femelles), no ens podem queixar, els gossos s'han portat molt bé i ho han cobrat tot ràpidament, tot i que no han tingut massa feina. Ara esperem que entri el fred, que glaci una miqueta a Europa a veure si entren més aus migratòries. La qualitat de la foto és bastant dolenta, però que hi farem, allà hi ha els quatre coll-verts i els dos xarxets.

Per fi plou

Ja anava sent hora de que plogués una mica, encara caldria que ho fes durant més dies, però aquí ja sabem que cada cop que cauen quatre gotes, al cap de poc comença a bufar la tramuntana i ho torna a deixar tot sec. Amb aquesta mica de pluja es tornen a fer basses als llocs on tradicionalment hi ha hagut aigua, i com és el cas, i com que feia una mica de vent, he decidit sortir amb els gossos a veure si podia caçar algun ànec. Si d'un animal Castelló destaca, és amb ànecs, de gairebé tots els tipus, però els més habituals són l'elegant coll-vert i el ràpid i petit xarxet, i amb les condicions metereològiques existents havia de probar sort. Hi he anat aviat, a quarts de cinc de la tarda, a veure si hi havia algun becadell, però no, no fa prou fred a Europa i sembla ser que aquest any aquest petit ocell de bec llarg, de moment, no ha vingut, així que he esperat a que comencés a fosquejar i a esperar tenir sort. Quan les condicions metereològiques són adverses, és quan més m'agrada sortir a caçar, sol ser quan els animals estan més actius i tant ànecs com senglars solen donar abans la cara.

Ja s'ha post el sol i entra el primer xarxet, després un altre, un tercer, aquest cap avall, més i més xarxets, he tirat quatre o cinc trets més i n'he fet baixar un altre i un tercer ha marxat ferit (quina ràbia, no m'agrada gens això), tot seguit han entrat els coll-verts en grupets de quatre o cinc, he anat tirant i n'he fet tres més, al final bona feina dels gossos i tots els que han caigut els han cobrat, ara esperar a que les condicions tornin a ser favorables i a veure si entra el fred i arriben més migratòries. Per cert, a la posta del sol, ha aparescut un magnífic arc de Sant Martí doble, espectacular, el tenia tant a prop que no li he pogut fer una foto sencera, una llàstima.

Senglar abans de Nadal

És diumenge al matí, hem quedat com quasi sempre al matí a l'hotel per decidir que farem, tot depèn del temps que faci; és força núvol, però ja no plou, així que anirem a mirar si cacem algun senglar, som pocs, avui només en Jesús, en Miquel, en Ramon P, en Dani, en Diego (de gosser) i jo; ens distribuïm les parades i ens anem a col·locar a lloc. A partir d'aquestes línies explicaré els fets en primera persona, doncs avui he tingut sort i he sigut jo el que l'ha mort, però l'hem caçat tots, encara que siguem pocs, tenim molt clares les parades i avui li toca a algú i demà a algú altre, repeteixo, el senglar d'avui l'hem caçat entre tota la colla, jo només he disparat.
A la primera parada on m'he posat, al costat d'un riuet, només arribar ja he sentit olor a llot mogut, senyal de que algun animal havia estat feia poc a l'aigua, estava tot bastant ben tapat, si hi havia algun senglar l'havíem de veure, tapàvem les sortides tant de davant com de darrera com dels costats, així que en Diego deixa anar els gossos i comença el ganxo; al cap de deu minuts veig com un dels podencs blancs d'en Diego dóna voltes insistentment a un canyer molt tupit, però no diu res, però al poc temps passa a escassos deu metres meus un senglar al trot, amb el podenc tapant-li mig cos, no puc disparar, però segueixo la jugada, en un moment el gos es separa del porc i aprofito per disparar, només un tret, no tinc temps a repetir, crido fort "PORC", surto del rierol per mirar que no marxi camp a través, no veig res, la parada de més endavant no tira, i la de darrera tampoc, els gossos criden al mig d'un canyer ple de bardisses i no es mouen de lloc, no puc atravessar el rec, i quan arriba en Diego em diu que hi ha sang, però ell no pot passar, per la reacció dels gossos no pot ser gaire lluny, ja tornarem després a buscar-lo.

Els camps estan molt tocats d'aquesta matinada, creiem que pot haver-hi més senglars, doncs hi ha cinc o sis passades a banda i banda de riu, però tot i que hem canviat les parades, res de res, al final de tot hi ha hagut un empait molt fort, però era una guilla, semblava que havíem de trobar-ne molts, però no, només un a primera hora i prou. Recollim els gossos i anem cap on havia de ser el senglar mort, en Ramon porta un parell d'estassabardés i comencem a fer el camí seguit pel porc. Ben aviat trobem el pas i força sang, comencem a entrar al canyer amb penes i treballs i al cap d'uns metres i moltes espines en Jesús diu "ja el veig", perfecte, trobat, estava a uns escassos vint metres d'on havia disparat, però quin lloc més tupit d'espines i canyes; ara només queda arrossegar-lo fins el cotxe, en Ramon i en Miquel ens van obrint pas i en Jesús, en Diego i jo l'estirem, ja està, ja hem sortit del "brut" i ara ja "només" queda el camp tou per arrossegar, però sense espines. foto de rigor i cap a cel·lebrar-ho. A veure que serà la propera setmana.

Quin desastre

És ben bé que amb el mal dia que feia ahir, les opcions de trobar algun senglar èren altes, doncs no, gens ni mica, la zona on estàvem semblava un passeig, gent, cotxes, motos, bicicletes i hem pres la decissió més correcte, recollir els estris i cap a casa, esperem que la setmana que vé faci més mal temps i els "domingueros" es quedin a casa, doncs a la zona on estàvem de senglars possiblement n'hi havia algun, doncs rastres d'aquesta matinada n'hi havia, només he pogut fer una foto de les Alberes enfarinades, a veure si fan baixar alguna becada.

Darrers dies de la Perdiu i el Faisà

El sis i el vuit de desembre van ser els dos darrers dies per caçar la perdiu i el faisà a Castelló d'Empúries, hi ha altres àrees privades de caça que ho allarguen tot el que els permet la llei, però a Castelló ho respectem molt, i ara, fins la temporada vinent ja no en caçarem més. De totes maneres, no és gens fàcil caçar-les, pot ser si que a l'interior de la península són més "Braves", però com a mínim s'aixequen dins el camp de tir, aquí per aconseguir aixecar una perdiu a prop s'ha d'haver caminat molt i molt abans.

El dia sis a primera hora vam anar a mirar si caçàvem algun faisà, i així va ser, després cap a esmorzar i a intentar caçar alguna perdiu, però només vam aconseguir caçar un parell de tords i un tudó.

El dia vuit vam repetir el mateix ritual, però el resultat va ser encara pitjor, ni perdius ni faisans, i això que vam anar tot el matí darrera les perdius, però van ser més espabilades que nosaltres, que hi farem, l'any que ve serà millor.

Com uns senyors

Aquest diumenge si que ha anat bé, de caçar no gaire, doncs hem caminat molt, hem vist alguna perdiu, però de caçar-ne, el que es diu caçar-ne, poc, de fet només dues, i un servidor ni tan sols va arribar a disparar, però el millor era el que ens esperava per esmorzar.

El matí es va llevar fresquet, però no massa per ser desembre, al cap de poca estona semblava que esàvem a mitja octubre, quina calor, però calor de veritat, més si tenim en compte que quan anem a caçar perdius no parem quiets, i això provoca que a part de la temperatura ambient, la corporal també hagi estat elevada; els pobres gossos, bassa que trobaven, bassa on es posaven, però nosaltres de cap a la feina. Com que el dia de cacera en general va ser fluixet, passarem a la mitja part, com que ja som uns senyors, hem fet un petit pot comú i ens em obsequiat amb una espatlla, no és ibèrica, però és del milloret que es pot trobar en porc blanc, i això ben amanit amb un bon oli i sucat amb unes bones tomates va fer que tinguéssim un molt bon esmorzar, a part del vi, tot i que a mi no m'agrada i m'he de conformar amb alguna altra beguda. Ara ja s'acaba la perdiu, de fet només queda dijous i divendres ( a Castelló tanquem aviat la perdiu), però si el temps acompanya, i sembla ser que sí, repetirem la foto, amb més o menys caça i amb l'espatllot més petit, però amb un bon esmorzar.

Senglar a la Mugueta

Ja fèia dies que teníem controlats uns sèrie de senglars a les rodalies de la Mugueta, i aquest diumenge vam decidir d'intentar caçar-la; jo ja porto uns dies amb un refredat considerable i decideixo quedar-me a casa, però els altres ho proben, des del començament fins gairebé al final no van trobar res, però ja quan estaven a punt de recollir, per dintre del rec sec van sortir tres porcs, dels quals només en van poder caçar un d'uns seixanta quilos, a veure si m'envien alguna foto i la puc penjar, i a veure si la propera vegada estic més en forma i m'hi apunto.

Setmana de Vacances

Aquesta setmana, aprofitant que feia vacances, em vaig proposar anar a caçar els dies que pogués, el dimecres al matí vam anar amb en Francesc a mirar si caçàvem algun conill, però aquests animalons devien sentir el temps que s'acostava i no van ensenyar ni el cul, al cap d'una estoneta va caure un petit ruixat, va baixar la temperetura de cop i va entrar la tramuntana, i de quina manera que va entrar; en vista de l'èxit vam decidir canviar de tàctica, canviar els gossos de pèl pels de ploma i anar a mirar si fèiem algun tord tot fent bardisses, però ens vam adonar de seguida que era més pràctic esperar a que passéssin, en vam fer un bon grapat, però en vam fallar una barbaritat, portàven una velocitat impressionant, eren petits missils on tocar-los es convertia en missió pràcticament impossible, ja cap al vespre vam anar a veure si entrava algun coll-vert i en efecte, uns quants ànecs més i cap a casa, força enfredolits, però amb un dia que començava força fluix, però va acabar força bé.

El divendres vaig sortir sol al matí a veure si feia algun tord més, i la veritat és que al matí no se'm va donar gaire bé, n'hi havia molts, però sortien sempre pel costat que no toca, a la tarda vam tornar-hi amb en Jesús, i anant un per banda la cosa ja va canviar, uns quants tords més i decidim anar a intentar fer una espera al senglar, dit i fet, deixem el gos a casa i de camí cap a parada en veiem quatre; quatre senglars a ple dia. De totes maneres teníem pensat anar a un altre lloc, però no vam tenir sort, que hi farem, els vam veure on no anàvem a caçar.

Ja el diumenge ens vam trobar al matí en Jesús, en Dani, en Miquel i jo a les 8 del matí i amb una agradable temperatura de - 4 º, sort que el sol encara escalfa, però de caça poca, només vam veure unes poques perdius en tot el matí que no es va deixar acostar, després d'esmorzar vam decidir anar a un racó on a vegades hi ha faisans i si que hi eren, en vam veure 3, però només en vam poder caçar 1; això va ser tota la cacera de la jornada, a veure que passarà aquesta propera setmana.

Dia més que complert

Aquest diumenge, com quasi tots, i per variar una mica, hem tornat a caçar a les rodalies de l'ermita de Sant Antoni, érem els de sempre, menys en Ramon P, que s'havia fet mal a l'esquena recollint patates, ets massa alt Ramon, això ho han de fer els baixets, que ja no ets un jovenet. La jornada comença força freda, però aviat entrem en calor, els gossos van molt forts, senten rastres frescos, i al cap de poc s'arria un faisà, el veig que ve, s'acosta i just abans de tirar sento un pum i el faisà cap baix, al cap de poc un altre faisà s'esmunyeix com una llebre però s'acaba aixecant a distància òptima, cap avall, ens dirigim cap a una zona on sempre s'hi solen amagar les perdius, però els gossos aixequen un altre faisà, no el veiem però el sentim, seguim cap on sembla que ha anat i en efecte, els gossos n'aixequen dos més, un per cada costat, pim pam, dos més, seguim buscant les perdius i de cop veig en Doc (gos) corrent com un desesperat, en Miquel tot darrera, i jo també corro, no veig res, però en Jesús ha vist passar una llebre, fora de tret, ja l'hem vist prou, en Dani ha vist un altre faisà, els gossos el troben, s'aixeca un tret, i quan passa per sobre un arbre un segon tret el tomba; seguim la ruta que faríem per trobar les perdius, però al cap d'una estona tornem a trobar un altre faisà, que tampoc escapa, seguim caminant, i un altre faisà fa còrrer en Miquel i en Dani però s'acaba esapant, mentrestant, en Jesús i jo trobem una altra colla que van darrera d'una llebre, també porten un faisà, però acàben de començar, decidim anar cap a esmorzar, i pel camí, anant batent, els gossos troben més faisans, un cau, però un altre ens fa còrrer i encara deu riure, sabia per on anava i es va acabar escapant, els gossos estan força cansats, doncs no ha parat de còrrer amunt i avall i encara en Jesús aixeca dues guatlles que no pot caçar; arribem a la nostra seu central i esmorzem. Després d'això fem una altra zona del mateix lloc per veure si trobem les ansiades perdius, encara no n'hem vist cap, i això és molt extrany, doncs fa quinze dies n'estava ple, molt esquives, però n'hi havia moltes, però res, caminar, caminar i al final d'una vora en veiem un parell, marxen, com no, decicim tornar cap als cotxes per anar a casa i pensant que ens podiem haver estalviat la segona volta, però passant per una zona una mica espessa de matoll baix, un dels gossos entra en un rec, surt ràpid con si hagués ensumat alguna cosa, però res, de sobte, marca i es tira cap a un punt i aixeca una perdiu a curta dstància, pum i a baix, fantàstic, al fi una perdiu i bona feina dels gossos, ja arribant als cotxes surt un altre faisà i cap a baix, malgrat tot, la segona volta no ha estat tant dolenta. Al final hem fet vuit faisans, una perdiu i un tord, déu n'hi do, a veure com anirà la semana que ve.

Tots Sants

Aquest matí, com gairebé tots els festius hem anat a mirar si fèiem alguna perdiu, i com sempre, la cosa pintava malament, poques perdius, molt disperses i a més molt esquiues, i ves per on, quan decidim anar cap esmorzar, en Miquel i jo passem per unes pomeres i en Jesús, en Ramon P i en Dani per unes altres, en Miquel em fa un senyal, i d'on estaven els altres cap a nosaltres ens surten quatre daines, una bastant gran dues de mitjanes i una de més petita, de totes maneres no passen gaire a prop, però s'ha d'intentar, tirem, les bales passen molt a prop, però no les toquem, s'atansen a unes altres pomeres i en lloc de passar per dintre, les saltaven, si si, tal com ho dic, les saltaven, comencem a còrrer camps a través, les tornem a veure, tornem a tirar, encara més lluny, i res, comencen a marxar ràpidament i en Doc, el meu breton, les persegueix com mai l'havia vist, per mi que n'ha queixalat alguna, doncs anava tant enganxat a elles que és el que m'imagino, jo ja em penso que m'he quedat sense gos, doncs tenia tota la pinta de marxar darrera d'elles anés on anés, però per sort, al cap d'una estoneta torna corrents, es deuen haver escapat, anem reculant i comencem a sentir trets i més trets, sóna el telèfon i ens diuen que anem amb compte que puja una daina ferida per on som nosaltres, i efectivament pujava una daina però de ferida res, amb una alegria que portava, i nosaltres sense bales, la seguim una estoneta però no trobem res; on s'havia parart hi havia quatre gotetes de sang, però res escandalós, pot ser s'ho va fer sola o alguna bala la va rossar, tornem i esmorzem i en això que torna a sonar el telèfon, l'Antonio Miguel que ha trobat una daina mig morta amb dos trets, efectivament, era la nostra, la que havíem vist era alguna altra, en fi, tota una historieta amb final feliç, i gràcies a l'Antonio que va ser honrat i ens va trucar, depèn de qui possiblement se l'haguès quedat. A veure que passarà el poper dia, sempre hi ha alguna sorpresa aquí a Castelló.

Diumenge 28 d'octubre

En aquesta ocasió, altra cop ens faltava en Dani, que ara està a París, tornàvem a quedar en Jesús, en Miquel, en Ramon P i jo per mirar de fer algunes perdius, de bon matí ja comencem amb el tema de que en Francesc el divendres va caçar 3 senglars, 3 més, ja tenim molta carn, a veure si tornen a obrir l'escorxador per comercialitzar la carn de caça i podem fer uns calerons, mal que sigui per pagar la munició, doncs ja fa massa que està tancat. Bé, doncs al que anàvem, ens dirigim cap el nostre santuari de l'ermita de Sant Antoni, baixem els gossos, ens preparem i comencem a caminar, i caminar, i caminar, es veu alguna perdiu llunyana, les seguim, però res, en Jesús i en Ramon en seguixen un grup i en Miquel i jo un altre, però el resultat idèntic, reculem sobre els nostres passos, i a uns 300m hi havia una volada gran, però encara estàvem al camp anterior que s'aixequen i creuen la carretera de Roses, increïble, ens acostem i al final d'un camí en veiem més, les seguim cobrin més o menys el terreny i quany menys t'ho esperes, un batre d'ales molt fort, un faisà, pum, a la butxaca, després comencen a sortir perdius per les pomeres, però molt esquiues, anem fent per les vores i després de molt voltar en cacem una. Quin mèrit, sembla mentida que amb tanta estona només una, però ja hi estem acostumats, anem cap esmorzar i pel camí cau un becadell. Esmorzem, carreguem piles, de munició no gaire, doncs hem tirat molt poc i tornem-hi; caminar, caminar i més caminar, ens repartim, veiem un altre grupet de perdius i cap a darrera. Al final d'una vora de tamarius es comencen a aixecar perdius i ai ai ai!!! Un tret, una perdiu a terra, al cap d'uns segons es torna a aixecar i marxa volant, un altre tret, plomes, un segon tret, més plomes i la perdiu que marxa i atravessa la següent vora de tamarius, nosaltres deseperats, anem a trobarnos amb els de l'altre costat, i han vist com la perdiu de les plomes s'havia parat al costat d'un petit rec, van els gossos cap allà i encara es torna a aixecar, però només a un pam de terra i als 50m els gossos l'han pogut agafar, aquesta munició és una porqueria, perquè podem tirar més bé o més malament, però quan veus que clarament has tocat un animal i se'n va ferit això fa molta ràbia, encara bo vam trobar la segona perdiu, però les que es deuen arribar a morir ves a saber on. En Miquel i jo ja marxem, i a l'arribar al cotxe ens trobem uns conillers que es queixen també dels perdigons, que hi farem cumplir les normes, absurdes o precipitades a vegades, però les minories les hem de cumplir. Encara en Jesús i en Ramon van tenir temps de fer un altre faisà, així que al final 2 faisans, 2 perdius i un becadell, al final no ha anat tan malament, a veure com anirà la propera.

21 d'octubre de 2007

I és que aquest matí ha fet força fred, sobretot si es té en compte la calor que fa al migdia, però ja se sap, és el temps que toca.

Encara que per les fotos que penjo normalment sembli que a Castelló només practiquem la caça major, aquest fet és més aviat una adaptació a la fauna que tenim avui en dia, però nosaltres som caçadors de menor, especialment, la meva colla, de perdiu, altres colles cacen el conill, i algun altre tira a tot el que es mou, però els diumenges i els festius, nosaltres ens dediquem a la perdiu, és una cacera de caminar, caminar, caminar, i si tenim sort tirar, i encara si tenim més sort caçar-ne alguna, però el fet d’anar veient com peonen, com s’arrien a tres cents metres, com tractes de cansar-les però t’adones que et canses més tu que elles, arribes al punt de trobada, esmorzes i sant tornem-hi, això que per molts resultaria avorrit, cansat i sense sentit, per nosaltres es converteixen un al·licient.
Al final podem estar prou satisfets de la cacera, érem quatre, en Jesús, en Ramon P, en Dani i jo, i entre tots vam fer 4 perdius i un faisà, una mica repartit entre tots, però la nostra feina ens va costar.
Pel que feia esment abans sobre les fotos de les espècies de caça major, fa uns quinze o vint anys veure un senglar era una cosa molt excepcional, i veure una daina era impossible, doncs no n’hi havia, però amb el creixement tan espectacular del senglar en les darreres dècades i el fet de que aquí a planer tinguin més menjar, més protecció que ha muntanya, ha fet que aquesta bèstia que d’adapta a tot, hagi trobat aquí un lloc ideal per viure. El tema de les daines ja és una altra història, va ser la “brillant idea” d’algun personatge que les va deixar anar on no havien estat mai, si això ho haguéssim fet els caçadors ja seriem tots a la presó, però si ho fa algun il·luminat amb el beneplàcit de l’administració, això ja és una altra cosa, malgrat tot el mal que fan, però això ja ho detallaré quan tingui la informació prou exacta per fer-ho.
Doncs amb el que anàvem, la caça major ha estat per nosaltres un reciclament provocat per les circumstàncies, però el que més ens agrada és caçar en mà amb els nostres gossos.

Les Daines d'en Jesús

Era d'extranyar que amb els dies que fa que ha començat la cacera, en Jesús encara no hagués triomfat, poca gent hi ha que tingui la punteria que té ell amb escopeta i, és clar, quan s'hi posa, s'hi posa, ja és mala sort, un divendres a la tarda que treballo i el tiu va i es cobreix de glòria, si, com ho sentiu, no una ni dos, no, tres daines, tres masclots despistats a quarts de 5 de la tarda, en condicions normals diria que és sort, però ell la busca la sort, ara, la feina que ha tingut per arrossegar-les ja li regalo. Ara el que falta és que aprengui a fer fotos amb el mòbil amb més qualitat, aquí les penjo tal com me les ha enviat, llàstima perquè podrien haver quedat molt bé. De totes maneres: ENHORABONA!!